divendres, octubre 20, 2017
Home > Llibres > LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A COMPRADOR DE TODOCOLECCION

LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A COMPRADOR DE TODOCOLECCION

TODOCOLECCION. La història del llibre perdut

 

Un dia vaig fer una compra a través de l’empresa Todocolección i vaig tenir una de les pitjors experiències de la meva vida en el que a compres es refereix.

 

Resulta que sóc d’un Ateneu, l’Ateneu Unió de la Colònia Güell, i ens consta que la primera obra de teatre que s’hi va representar va ser una obra de Francesc Ubach i Vinyeta anomenada Almodis. Aquesta obra havia guanyat els Jocs Florals de 1860 i això devia ser comparable a les pel·lícules que avui en dia guanyen els premis Oscar.

 

En una de les Juntes de l’Entitat a algú se li va ocórrer de tornar a representar aquesta obra ara que anàvem a celebrar el 125è aniversari de la fundació del teatre de l’Ateneu. Així doncs ens vam posar mans a l’obra i vam intentar localitzar aquest llibre per a poder-lo comprar. Algú va suggerir que jo que tenia temps ho podia buscar per internet perquè segur que alguna pista en trobaríem. I així va ser com vaig contactar amb aquesta empresa Todocolección que, sembla ser que es dedica a això, a vendre peces exòtiques, en el nostre cas llibres antics que no sabíem on buscar.

 

La pàgina web a la que vaig accedir, d’aquesta empresa Todocoleccion és d’aquelles que et van guiant des d’un punt inicial fins al final en el que tanques la compra. Així doncs, pas a pas anava avançant feliç cap a la consecució del nostre llibre constitucional. Després de varis sí vaig arribar a tancar la compra demanant que m’enviessin el llibre a casa meva. La primera notícia que vaig rebre va ser que havia de fer el pagament del producte, no gaire, vuit o nou euros (que em va semblar ridícul per la importància sentimental que per nosaltres tenia).

 

La pròxima notícia, una vegada els vaig dir que ja havia efectuat el pagament al compte que m’havien indicat, va ser demanar-me que escollís entre les dues opcions que m’indicaven, o bé rebre’l per correu ordinari (cosa que significava pagar dos euros i escaig) o per missatger (que en valia uns quatre, em sembla recordar). Vaig escollir el correu perquè em va semblar que era una via prou seriosa.

 

I des de llavors he esperat que m’arribés aquest llibre sense aconseguir-ho. Vaig reclamar de les maneres més rebuscades, enviant correus a qualsevol adreça que trobava. Vaig tenir l’immens plaer de rebre un parell de trucades de l’empresa encarregada d’enviar el llibre (que sembla que no era Todocolección), vaig rebre moltes disculpes i moltes explicacions, però el llibre no el vaig rebre mai. En la darrera conversa em van dir coses preocupants, entre elles la insinuació de que ja havia rebut el llibre i ara estava insistint per aconseguir que em retornessin el seu import, vuit o nou euros. Realment no sé com van tenir la moral de comentar-ho. També em van dir que m’esperés un altre mes (ja en fa quatre) i que em tornarien a trucar per saber si tot s’havia arreglat, cosa que en encara espero que facin.

 

En aquesta darrera conversa els vaig dir que els diners eren la cosa menys important de tot l’afer, i que el si insistia tant era perquè volia aconseguir el llibre cosa que, em van dir, era impossible perquè a Todocolección no tenien cap més exemplar, era el darrer, i si s’havia perdut, o l’havia rebut algú (…..) ja no se’n podia aconseguir cap més.

 

Avui, passejant per les planes d’internat, interessant-me per la història del meu poble, la Colònia Güell, he tornat a trobar l’oferta de venda del llibre Almodis, de Francesc Ubach i Vinyeta, i l’empresa que el posava a la venda era Todocoleccion. I sabeu? això m’ha fet molt de mal.

 

No tinc cap dubte que l’empresa Todocoleccion és una empresa seriosa, no em passa  pel cap arribar a pensar que per l’import de vuit o nou euros posarien en joc el seu prestigi,suposo que del meu afer potser no en tenen ni idea. Però em dol que algú de la cadena de venda tingui tan poca delicades davant les queixes d’un comprador mal servit. He intentat tornar a contactar amb aquesta empresa, però per les meves capacitats és tan difícil aconseguir-ho que he preferit redactar aquest escrit amb l’esperança que algú se’l llegeixi i els faci arribar la meva desesperació. Talment com aquells nàufrags que enviaven els secors  dins  d’una ampolla de vidre.

 

Aleix Font

7 d’octubre de 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *