dimecres, agost 16, 2017
Home > Teatre > 4:48 PSICOSI, DE SARA KANE

4:48 PSICOSI, DE SARA KANE

parlem teatre proscenio teatre

TEATRE: COMENTARI DE L’OBRA INTERPRETADA A L’ATENEU PEL GRUP DE TEATRE DEL PRAT DE LLOBREGAT PROSCENIO TEATRO

 

parlem teatre proscenio teatro

Representada el diumenge 26 de juny de 2016 a les sis de la tarda pel grup Proscenio Teatro a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell.

 

Directora:   Jone Arteagoitia

Actors:       Olga Abuín

Letícia Aparicio

Andrea Garriga

Adrián Portillo

Em sento paralitzat a l’hora d’escriure alguna cosa sobre el que vam veure ahir. ¿Com puc explicar aquells sentiments d’impotència i de foscor que s’instal·len al cor de les persones per arrossegar-los cap avall del pou inacabable de la desesperació? Paraules a crits, remor de pensaments que ens interpel·laven a comprendre el gran dolor de l’ànima. I el recurs al suïcidi com a solució que sembla fàcil i no ho és.

De públic hi érem una trentena de persones i per primera vegada tothom amb qui vaig parlar em va manifestar el seu entusiasme, la seva percepció que havien assistit a una obra diferent, valenta i difícil, amb uns grup que s’hi havien entregat, que havien actuat al límit del seu saber i de la seva memòria.

 

Transcric el full de mà que ens van entregar a l’entrada del teatre, el qual he gosat traduir-lo al català.

 

 Teatre: Sarah Kane (1971 – 1999) Regne Unit

parlem teatre Sarah Kane

Neix a Essex, Anglaterra (Regne Unit),

La seva afició pel teatre i les lletres ja s’inicia en la seva adolescència, on forma part d’un grup de teatre aficionat com a directora. Cursa els seus estudis universitaris d’Art Dramàtic a la Universitat de Bristol, on es llicencia amb matrícula d’honor. És allà on comença a decantar-se per l’escriptura. Les seves influències literàries són molt variades, però té predilecció per Edward Bond, Samuel Beckett, Howard Brenton i Georg Büchner.

 

Què els ofereixes als teus amics perquè et donin tant suport?

El 1994 escriu el seu primer text per a teatre Sick, una trilogia de monòlegs, els temes centrals dels quals són la violació, la bulímia i la sexualitat. Aquests tres arguments, al costat del dolor, la crueltat, la tortura i l’amor, seran els seus eixos creadors.

Durant aquest període, Kane ja pateix símptomes de la depressió que la portaria a acabar amb la seva vida.

Lofepramina, 70 mg., Elevat a 140 mg., Després 210 mg. Guany de pes 12 kg. Pèrdua de la memòria a curt termini. Cap altra reacció.

El 1995 estrena a Londres l’obra Blasted, que suscita un autèntic escàndol per gran part de la crítica, acusant-la de obscena i violenta. No obstant això, dramaturgs consagrats com Edward Bond o el Premi Nobel de Literatura 2005 Harold Pinter, defensen públicament l’obra i consideren a la seva autora com una de les dramaturgues amb més projecció.

El 1996, estrena i dirigeix ​​Phaedra’s Love, una mostra del seu estil i sensibilitat poètica.

 

 

 Teatre: grup Proscenio Teatre

parlem teatre Proscenio Teatre

A les 4.48 quan el seny em visita durant una hora i dotze minuts és quan tinc tot el meu enteniment.

Encara que en públic Sarah Kane  es mostrava oberta, dinàmica i lúcida, l’autora es trobava cada vegada més dominada per la depressió maníaca que patia. Les obres de teatre d’aquest any (Cleansed i Crave) van tractar sobre la violència de psiquiatres i el dolor de malalts amb trastorn mental.

Al gener de 1999, Sarah Kane ingressa voluntàriament en el Maudsley Hospital de Londres, a la vegada que la crítica es rendeix davant el seu talent. Cada dia més malalta, Sarah escriu amb la intenció de desfogar un monòleg on bolca tota la seva desesperació, el seu desig de vida i amor, trobant la sortida en el suïcidi.

 Teatre: una escena

parlem teatre Proscenio Teatre

Aquest monòleg es titula 04:48 Psicosis, i fa referència a l’hora en què més suïcidis es cometen ja que, segons estadístiques angleses, és en aquesta hora prevista quan acaben els efectes dels fàrmacs presos la nit anterior.

L’obra mostra què és el que passa per la ment d’una persona quan ja no distingeix la realitat de l’imaginari, els records del que fantasiós, els somnis dels malsons.

 

 

Teatre: Un moment de l’acte, a l’Ateneu Unió

parlem teatre Proscenio Teatre

Després d’acabar el text, Sarah Kane intenta suïcidar-se prenent 150 pastilles antidepressives i 50 somnífers, però és trobada a temps i traslladada a l’King ‘s College Hospital. Tres dies després, es penja al bany amb els cordons de les sabates. Acabava de fer 28 anys dues setmanes abans.

 

I aquí acaba la traducció del fulletó. Una obra meravellosa que racomano de veure-la una i dues i tres vegades, perquè cada cop s’assaboreix més el sentiment de l’autora i del grup que la representa.

 

Aleix Font

27 de juny de 2016

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *