divendres, octubre 20, 2017
Home > Llibres > MANUAL PER A DONES DE FER FEINES

MANUAL PER A DONES DE FER FEINES

llibre Lucia Berlin

Comentari del llibre MANUAL PER A DONES DE FER FEINES

de Lucia Berlin

L’altre editorial

Traducció d’Albert Torrescasana

487 pàgines

Es tracta d’un llibre d’una seixantena de relats en els que l’autora ens explica moments de la vida d’una dona que, segons els qui la coneixien, s’assemblen molt al de la vida de l’autora. Si això és cert, i no tinc perquè dubtar-ho, va viure una vida èpica, amb dalts i baixos inimaginables des de l’òptica relativament plàcida de la nostra societat.

llibre Manual per a dones de fer feines
Portada del llibre

 

Per començar aclariré que ens trobem davant d’una d’aquelles escriptores excepcionals que no et cansaries mai de llegir i de rellegir, amb una riquesa de llenguatge que no para de sorprendre’ns, amb expressions que defineixen sensacions de manera precisa. S’hi neix o s’hi creix amb aquesta qualitat? Evidentment s’hi neix, no hi trobo cap altra explicació que la benedicció dels àngels a determinades persones escollides.

llibre Manual per a dones de fer feines
contraportada del llibre

A la resenya ens diuen: “Lucia Berlin va néixer a Alaska i va créixer en campaments miners de l’oest dels Estats Units; després, quan el seu pare se’n va anar a la guerra, va viure amb la família de la mare a El Paso; i en acabat es va traslladar al sud, cap a una vida molt diferent a Xile, una vida pròdiga en luxes i privilegis, la qual va retratar en els relats protagonitzats per una adolescent a Santiago, amb l’escola catòlica, la convulsió política, els clubs nàutics, les modistes, les barriades pobres o la revolució. La seva vida adulta, geogràficament parlant, va continuar sent volàtil, ja que va viure a Mèxic a Arizona, a Nou Mèxic o a Nova York; un dels seus fills recorda que quan era petit es mudaven si fa no fa cada nou mesos. Més endavant va impartir classes o Boulder, Colorado, i cap a les acaballes de la seva vida es va traslladar a prop dels seus fills a Los Angeles.

Resenya del llibre on hi figura un currículum de Lucia Berlin

 llibre Manual per a dones de fer feines

Escriu sobre els seus fills, en va tenir quatre, i sobre les feines que va fer per mantenir-los, sovint sola. O potser hauríem de dir que escriu sobre una dona amb quatre fills que feia feines com les seves: dona de fer feines, infermera d’urgències, administraviva de planta, telefonista a la centraleta d’un hospital, professora….”

En el pròleg de Lydia Davis diu “Els relats de Lucia Berlin són elèctrics, brunzeixen i espetarraguen com cables de corrent que es toquen. I com a resposta, la ment del lector, seduïda i captivada, també recobra el vigor i totes les sinapsis es disparen. És així com ens agrada estar quan llegim: fent anar el cervell, notant els batecs del cor”.

 

llibre Manual per a dones de fer feines
primera pàgina del llibre on hi figura el nom del traductor

A mi, els llibres de relats no m’acaben de fer el pes, se’m fa pesat aquest començar i acabar, i tornar a començar per tornar a acabar les històries una, dues, tres i quaranta vegades fins acabar el llibre ben confós i sense saber de què ens han parlat. Però aquest llibre d’avui me l’he llegit d’una tirada perquè no trobava la manera de deixar-lo. Primer perquè a cada conte hi endevines una relació amb els anteriors, hi reconeixes paisatges, relacions, personatges que tenen una continuïtat i unes conseqüències dels escrits anteriors. I també pel goig de llegir frases increïbles, girs inesperats, acabaments suggeridors. A cada història hi ha frases d’aquelles que voldries memoritzar. Cada relat que acabes de llegir et deixa aquella recança de  tornar-lo a llegir. I al final tens la certesa que tornaràs a llegir tot el llibre algun dia.

llibre Manual per a dones de fer feines
relació de relats del llibre

Diu Lucia Berlin: “Els ocells se m’han menjat totes les llavors de malva i consolda reials que vaig plantar (…) asseguts en fila com en una cafeteria” “les garses baixen en picat com bombes”, descriu una pista de ball a Mèxic “els gossos i els gats entre les sabates embetumades dels ballarins”.  Parlant de la seva infància “La mare es quedava a la seva habitació i bevia. L’avi es quedava a la seva habitació i bevia. La nena sentia el borbolleigs separats de les dues ampolles des del porxo on dormia”. O bé “Què feia la humanitat abans del Prozak? Apallissar cavalls, m’imagino”

llibre Manual per a dones de fer feines
Relació de relats del llibre

Al final del llibre, quan Stephen Emerson recomana llegir els contes diu que “tots sabeu que la Lucia us estaria molt agraïda” i ell també. Jo no és que us estigui agraït si us el llegiu, però tinc la intuïció que si tu te’l llegeixes, estimat lector, m’estaràs molt agraït per haver-te’l recomanat.

Aleix Font

10 de juny de 2017

Visita altres llocs d’Aleix Font:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *