dijous, maig 24, 2018
Home > Uncategorized > I AMB AIXÒ EN VA TENIR PROU.

I AMB AIXÒ EN VA TENIR PROU.

aleix font contes propis

 

AMB AIXÒ EN VA TENIR PROU

Aleix Font contes propis
Un senzill pom de violetes diu molt de tu

En Pau era un home amb sort. S’havia casat amb la Mundeta que per ell era la noia més preciosa del poble, de la comarca i del món, i no se n’avenia de la immensa sort amb que Déu l’havia beneït.

Aquell dia de primeries del mes de març es va llevar quan encara era fosc. Va escalfar-se el cafè amb llet i va sortir de pressa. De Can Julià cap a Can Salgado i per la carena cap a Can Cartró. Tot el camí de nit fins que va arribar al trencall on deixes el camí de la Creu del Querol. Allí el cel es va encendre de vermell cap al pla de Barcelona i va veure el riu de gris lluent. “La dona encara deu dormir” va pensar, i trencant cap a Can Cartró es va encaminar a la fondalada del tresor. No és gaire lluny d’aquí. A uns cinc minuts hi ha l’esquena humida de la muntanya que l’havia fet llevar d’hora. Ja hi era. Es va ajupir i amb paciència va anar collint les primeres violetes de la temporada. En va fer un pom, el va lligar  amb unes fulles de fanal i se’n va entornar a casa.

Quan va arribar, la dona ja era llevada i feinejava. “Bon dia, on has anat?”. Ell li va fer un petó i li va entregar el pom. “Les primeres són per tu”. Ella li va fer un altre petó i de seguida les va posar en un vas amb aigua al damunt de la vitrina.

Ell la va mirar com les endreçava, il·lusionada, com les col·locava, ara aquí i ara allà. I amb això en va tenir prou.

Aleix,

Febrer de 2010

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *