dijous, desembre 13, 2018
Home > Obres pròpies > ART ROMÀNIC – RESUM CONFERÈNCIES

ART ROMÀNIC – RESUM CONFERÈNCIES

Art romànic català

CONFERÈNCIES D’ART ROMÀNIC

Conferenciant: Josep Parés

Es tracta dels apunts sintetitzats de les conferències sobre art romànic que durant quatre dies va donar en Josep Parès a la Biblioteca de Santa Coloma de Cervelló. Si hi trobeu algun disbarat no l’heu d’atribuir al conferenciant sinó a la interpretació que jo en vaig fer del que ell estava dient.

Aleix Font art romànic
Ermita de Sant Miquel a dalt del turó del Castell d’Eramprunyà amb la portalada de mig punt i el campanar d’espadanya, també dit de cadireta.

 

L’art romànic és la primera gran manifestació artística comuna a tot l’occident d’Europa des de l’Imperi Romà.

AUTORS D’ESCRITS SOBRE L’ART ROMÀNIC

Adrien de Gerville.- Al 1818 dóna nom al romànic.

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc.-  (París 1814-Lausana 1879) Arquitecte restaurador i conservador del patrimoni monumental francès. Va reconstruir la ciutat de Carcassona.

Arthur Kingsley Porter.- Connecticut 1883-Irlanda 1933)

Meyer Schapiro.- Lituania 1904-Nova York 1996)

Lluís Domènech i Montaner.- (Barcelona 1850-1923) Arquitecte i polític de la Lliga Regionalista. Professor de Gaudí i de Puig i Cadafalch.

Josep Puig i Cadafalch.- (Mataró 1867-Barcelona 1956). Arquitecte i Polític de la Lliga Regionalista. President de la Mancomunitat. Fa recerques romàniques al Pirineu català.

Xavier Barral i Altet.- L’art romànic català a debat

Aleix Font art romànic

 

GRANS MOVIMENTS ARTÍSTICS EUROPEUS

Classicisme.- Desenvolupat a Grècia i Roma. Aproximadament fins al segle V

Art Bizantí.- Al de les zones orientals d’Europa amb capital a Bizanci (Constantinoble o Istanbul). Destaca per les icones

Preromànic.-  Des de la caiguda de roma al segle V fins al segle X. Sostres plans, sovint de fusta.

Primer Romànic: Segle XI. Sostres de pedra, sostres de mig punt, arcuacions cegues, lesenes als absis semicirculars.

Segon Romànic: Segle XII. Integren escultures als edificis i claustres. Grans edificis amb claustres, deambulatoris, campanars esvelt. Portades amb arquivoltes, timpans i columnes amb rics capitells.

Es construeix romànic fins al segle XIII

Gòtic: a partir de 1150

Raoul Glaber, nascut a Borgonya l’any 945 i mort el 1047, va ser un monjo cronista de l’any 1000. Quan després de les grans pors van veure que no havia arribat la fi del món, diu que França era com un gran mar d’esglésies blanques. Cosa que vol dir que en aquells temps es van construir moltes esglésies i que estaven arrebossades i pintades de color blanc. Diu:

“Cada nació cristiana jugava a veure qui tenia el millor temple. Semblava que el món s’afanyés a treure’s de sobre les coses velles i a revestir-se d’un blanc mantell d’esglésies. És a dir, que gairebé tots els edificis religiosos, les catedrals, monestirs, esglésies de poble van ser millorades pels fidels”

 

 

Aleix Font art romànic
Sant Ponç de Corbera. Detall de les pintures a les parets

 

 

L’art romànic és una evolució del classicisme antic. Les construccions evolucionen a partir de portalades planes i sostres de fusta, fins a arribar a la forma de mitja volta i amb coberta de pedra apuntalada mitjançant la dovella (la pedra clau de volta que impedia que l’arc caigués)

Les primeres construccions romàniques  són a Catalunya i nord d’Itàlia. A la Llombardia, amb la construcció de l’abadia de Sant’Abbondio, a Como, nord d’Itàlia s’inicia un moviment d’innovació que s’expandeix per Europa a través de les rutes de Peregrinació. Primerament les peregrinacions de tota la cristiandat cap a Roma, passant per la Llombardia on aprenien  aquesta nova manera de construir. Després ho retornaven als seus països.

Aleix Font art romànic
església de Sant Martí d’Arànser amb volta de canó

Les grans rutes de peregrinacions van ser:

Contràriament al que diu la propaganda, les grans rutes de peregrinació són les d’Europa cap a  Roma, principalment, i les que van a Jerusalem, en segon terme. Les del Camí de Sant Jaume i d’altres de més locals queden molt al darrera d’aquestes dues.

A l’Alta Edat Mitjana hi havia una fascinació per l’estil clàssic i sobretot per l’arquitectura de Roma. Els pelegrins copiaven el que hi veien (estàtues, diverses formes de decoracions, arcs de triomf etc) i ho traslladaven als seus lloc d’origen.

Le ruta de peregrinació del Camí de Sant Jaume conduïa d’Europa fins a Santiago de Compostela. Hi havia tres rutes 1.- la de Vécelay. 2.- la de Le Puy i 3.- la d’Arles. Totes tres confluïen a Roncesvalles i d’allà cap a Galícia.

Les del camí de Sant Jaume van fomentar un romànic característic anomenat Esglésies de Peregrinació, les més importants són: Sant Martin de Tours, Saint Marcial de Limoges, Santa  Fe de Conques, Saint Sernin de Toulouse i la Catedral de Santiago de Compostela. Les característiques comunes a les esglésies de peregrinació són la planta de creu llatina amb tres o cinc naus. Orientada d’est (l’absis) a oest (l’entrada). Volta de canó. Absis amb girola i diverses capelles radials.

Aleix Font art romànic
Monestir de Poblet de l’orde del Cister

ORDES RELIGIOSOS

El primer orde religiós i el més important va ser el dels benedictins. Va ser un orde fundat l’any 529 per Sant Benet de Núrsia al monestir italià de Monte Casino, que més tard es traslladà a Cluny, al centre de França. Cluny va ser l’edifici religiós més gran fins la reforma de l’edifici del Vaticà al segle XV. A Catalunya va bastir els monestirs de Montserrat, Sant Benet de Bages, Sant Cugat, Sant Martí del Canigó,  Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria de Ripoll i d’altres. Els monjos fan vot de pobresa, obediència i castedat.  Va arribar tenir 100.000 monjos a tot Europa.

L’orde del Cister (cistercencs) va ser una reforma de l’orde benedictina, fundada l’any 1098 al monestir de Citeaux, a la Borgonya francesa, per Sant Robert de Molesne. Se’ls anomena també benedictins blancs perquè porten una túnica blanca (en oposició a la túnica negra dels benedictins). El 1114 ingressa a l’orde Bernat de Claravall, gran predicador contra l’heretgia càtar. Va tenir una gran penetració a Catalunya amb nombrosos monestirs, entre els quals els de Santes Creus, Poblet, Vallbona de les Monges, Lavaix etc. L’abadia més important és la de Pontigny a Bolonya.

 

Aleix Font art romànic
Vallbona de les Monges – Claustre

 

EDIFICIS RELIGIOSOS.

Església. Significa assemblea i es refereix a la comunitat, local o universal, de creients. A la pràctica ens referim a l’edifici on se celebra el culte.

Monestir.- És una església que acull una comunitat de monjos o monges. Han de ser un nombre superior a 15.  Si el nombre de monjos és inferior a 15 s’anomena Priorat i està governat per un prior.

Abadia.- És un monestir governat per un abat.

Catedral és una església amb bisbe. Tots els acollits a la catedral formen la família episcopal.  El capítol catedralici és la corporació formada pels canonges que es reuneixen amb el bisbe.

Família episcopal:

Capítol canonical.-  Sèrie da càrrecs dins la catedral: arxiprest, sagristà i cabiscol.

Canonges.- Són uns personatges emparats pel Benefici eclesiàstic que suposa dignitat i emoluments (una assignació vitalícia perpètua).

Aleix Font art romànic
Santa Creu d’Olorda a la serra de Collcerola

 

NOMS A RECORDAR

Arc colomé.- alineats en la direcció de la nau (ex: els aqüeductes)

Arc de descàrrega.- La forma semicircular que guiaven la pressió del pes de l’edifici cap a les columnes o parets.

Arc parpany o faixó.- Arcs transversals que aguanten la volta de canó.

Arcuacions.- Arcs decoratius als laterals exteriors de la nau. Les diferents voltes de les portalades.

Baldaquí.- és un dosser o mena de capella que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo. El nom fa referència a la ciutat de Baldac o Baldacco, denominació medieval de Bagdad , d’on provenien els valuosos teixits de seda, molt elaborats, amb què sovint es feien els baldaquins

Beat.-  Un llibre il·luminat (Ex: el Beat de Lièbana).

Capitells.- Guarniments en forma de vas al capdamunt de la columna. Es guarnien amb decoracions vegetals o amb formes animals o humanes.

Cardo.- Orientació de Nord a Sud en les construccions religioses. Ve del sistema de construcció romà. (Veure Decumanus)

Carreus.- Pedra tallada en forma quadrada o rectangular, en blocs de 30 o 40 cm. d’alçada.

Cintre.- Aquesta paraula vol dir penjador (penja robes etc) però en arquitectura és l’encofrat de fusta corbat que permet situar a sobre els carreus que configuraran la volta de canó.

Cimbori.- Mena de claraboia superior (per donar llum) a la intersecció de dues naus.

Cloquer.– Campanar

Contraforts.- Parets exteriors de suport a la nau, perquè el pes no obrís la construcció.

Columna.- Suport en forma circular. El suport no circular és el pilar

Conjunt episcopal.- Conjunt  de tres grans edificis: Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel.

Creu Grega.- Una creu on els braços es tallen perpendicularment per la meitat (+)

Creuer.- Espai a l’encreuament de les naus, a sota del Cimbori.

Crismó.- Escultura circular que embolcalla les lletres XP abreviatura grega del nom de crist.

Crist Majestat.- Crist crucificat vestit amb una túnica, sense signes de sofriment. Si està despullat tapat només amb una tovallola es diu Crist Crucificat. En la definició de Maiesta Domini (També Crist en Majestat o Pantocràtor) diu que és el Crist assegut amb la mà dreta en gest de beneir. Per tal, hem de considerar les dues versions, però amb preeminència de Crist Majestat pel crucificat vestir, i Pantocràtor pel assegut al tro.

Deambulatori (o Girola).- Passadís semi circular que volta l’altar pel darrera. Es va idear per facilitar el pas dels pelegrins quan s’estava fent missa.

Decumanus.- Orientació Est-Oest en la construcció.  La part est correspon a l’absis i la de l’oest a l’entrada. Darrera la paret que dóna al nord (a l’esquerra segons s’entra) hi havia el cementiri, i a la que dóna al sud (dreta tal com s’entra) el claustre.

Les orientacions Cardo-Decumanus correspon a la manera de construir dels antics romans. Un cop presa la orientació es podien començar a construir els carrers o l’edifici en qüestió.

Dintell.- Columna horitzontal superior a la porta.

Dovella.- Clau de volta. És la pedra superior de l’arc de descàrrega i impedia que la construcció s’esfondrés

Epifania.- Adoració dels Reix Mags al Nen Jesús.

Fris.- Element central de l’entaulament. L’entaulament, en ordre descendent, està format per: cornisa, fris i arquitrau (que és la biga principal, a vegades directament a sobre de les columnes). Fris és també una llarga banda decorada (pintada, cal·ligrafiada etc) situada per sobre del nivell dels ulls.

Galilea.- Porxo a les entrades d’algunes esglésies. S’hi acollia els difunts en els funerals. També a les dones quan s’havien d’entrevistar amb el capellà.

Imposta.- Carreu superior de la columna. Final de la columna. Acabament de la volta que limita amb el timpà i es repenja sobre la columna o el dintell.

Pantocràtors.- Imatge de Déu en majestat. Normalment assegut i amb la mà estesa.

Pilar.- Suport no circular (quadrat o d’altres formes)- El suport circular és columna.

Lesena.- reforç vertical de poc gruix (mena de columna)

Llinda.- Element estructural horitzontal d’una porta o finestra. Parts que envolten una porta o finestra. Part horitzontal que descansa sobre dos suports i permet obrir forat al mur. N’hi ha de decorades formant una llarga repetició de figures.

Magistri Comacini (mestres comacini).- Grup de constructors (com una empresa) amb picapedrers, paletes, estucadors, artistes etc. originaris de Como, que viatjaven per construir esglésies.  Xavier Barral posa en dubta l’existència d’aquestes empreses i creu que els que viatjaven eren l’arquitecte i algun ajudant, però els picapedrers, fusters, enguixaires etc. els contractaven a la mateixa zona on havien de construir.

Maiesta Domini (Crist en Majestat).- Imatge de Déu assegut en un tro quasi sempre amb la mà dreta aixecada fent el gest de beneir. Normalment acompanyada del Tetramorf, és a dir, dels quatre Evangelistes.

Maiesta Mariae (Maria en Majestat).- Marededéu en majestat, asseguda en un tron amb el nen Jesús assegut a la falda.

Màndorla.- Aurèola en forma d’ametlla que encercla una imatge, habitualment als grups escultòrics o pintats.

Mènsula.- Carreu o escultura decorativa que sobresurt de la paret exterior.

Opus spicatum.- Construcció on les pedres prenen la forma d’espiga de blat.

Planta basilical.- És la forma que adoptaran els edificis formats per 3 o 5 naus: una nau central, més ample (habitualment el doble) que les laterals.

Sindri.- Estructura de fusta en forma semicircular sobre la qual s’hi muntaven els carreus per la volta de canó i es coronaven amb la dovella.

Teofania.- Aparició de Déu. Manifestació local d’una deïtat.

Tetramorf.- Els quatre Evangelistes.

Timpà.- Espai entre la porta i les voltes. Normalment decorat i sovint amb imatges del Crist en majestat.

Transsepte.-  és la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l’edifici i forma la creu. (on s’encreua amb la nau forma el creuer)

Tribuna.-  referida als monestirs, és la nau corresponent al primer o segon pis de l’edifici.

 

Aleix Font art romànic
Sant Llorenç del Munt

 

 

ROMÀNIC. Segon dia 13 d’abril de 2018

Ens parla de diferents edificis romànics d’Europa i la península Ibèrica, sense Catalunya.

Ens explica que el país amb més romànic i més important és França, seguit del que ara és Itàlia. A la península Ibèrica n’hi ha més al nord i es va empobrint conforme anem cap al sud, fins que a la part meridional d’Andalusia i Múrcia no n’hi ha. Tampoc n’hi ha al nord d’Alemanya exceptuant alguns casos de Noruega i Finlàndia. A l’est de la Dalmàcia ja no n’hi ha, excepte a Constantinoble i Jerusalem.

Quan es fa constar alguna data al costat del nom d’una església, no es refereix ni al moment de la seva construcció ni a la de l’acabament, sinó a la data de la consagració.

Suposo que serà més fàcil consultar la llista a internet que no pas fer un resum. De totes maneres detallaré alguns dels més importants,

França:

Basílica de Sant Serni de Tolosa. – Església més gran d’Occitània i la segona més gran després de l’antiga de Cluny. Planta basilical amb 5 naus. Creu llatina. Campanar de 64 metres d’alçada, octogonal sobre el creuer. Restaurada el segle XIXe per Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc que és qui va reconstruir la ciutat de Carcassona.

Sant Pere de Moissac.- (Moissac al centre de França). Timpà que representa l’apocalipsi segons sant Joan. Campanar i el claustre gòtics.

Sant Quentin de Baró.- Al departament de la Gironda. Del segle XII restaurada al segle XVI. Absis gegantí. Interior gòtic per les reformes..

Basílica de Nostra Senyora del Port és. A Clermont Ferran (Alvernia-Roine-Alps). Absis monumental. Campanar sobre el creuer.

Església de Sant Tròfim.- Arle (Provença). Portada que recorda els edificis romans. Columnes que emmarquen estàtues. Timpà amb el Crist en Majestat envoltat de la representació dels quatre elements. Claustre envoltat de columnes dobles. S’hi va coronar l’emperador del Sacre Imperi Frederic Barba-roja.

Itàlia:

Basílica de Sant Marc.- Venècia. Entrada amb cinc arcades amb timpà. La del centre més gran que les altres. També hi ha una filera d’arcades superiors. Les successives intervencions li donen l’aspecte bizantí.

Catedral de Mòdena.- Façana amb tres arcades i una rosseta. Nau sense transsepte.

Catedral de Santa Maria Assumpta.- Venècia. Façana de marbre blanc amb tres portals. Quantitat d’arcades superiors. Està a tocar de la famosa torre.

 

Península Ibèrica. Camí de Sant Jaume (camí Francès):

Santiago de Compostela.- Galícia. És l’església més gran del camí. Hi ha hagut diverses construccions, unes sobre les altres. A partir de la descoberta del sepulcre al segle IX es construeix la primera església, destruïda pels àrabs d’Almansor. Es reconstrueix l’església preromànica. Al segle XI es construeix segons els plànols de Sant Serni de Tolosa. Impulsa les obres Diego Gelmídez, que peregrina a Roma diverses vegades. Destaquen els campanars i les diverses portalades totalment embellides per escultures, així com el deambulatori per la infinitat de pelegrins.

Monasterio de Santo Domingo de Silos.- Burgos. Originàriament planta basilical amb un gran claustre a la façana sud.. Capitells exquiisits.

Monasterio de San Millán de la Cogolla.- San Millan de Yuso (baix) i San Millan de Suso (dalt). La Rioja. Provenen de la desmembració d’un monestir amb monjos i monges que es va desmembrar per la separació de sexes. Al de Suso s’hi van localitzar les Glosas Emilianenses que són considerades l’origen del castellà i del basc escrit. Edifici Romànic provinent d’una església visigòtica. El de Yuso és molt més gran. Construit el segle XI en pur estil romànic. El claustre és gòtic. Durant l’equinocci la llum del sol durant uns segons  il·lumina el terra del centre de l’església.

Alemania.- Les esglésies en països protestants, si porten una creu a sobre són catòliques, i si porten un pollastre són protestants.

Sant Miquel (Michaeliskirche) de Hildesheim.- Consagrada el 1033. Dues torres circulars i dues de quadrades. Totalment destruïda durant la guerra i reconstruïda als 1950.

Catedral de Chur.- Cantó dels Grisons a Suïssa. Campanar en forma de ceba. Portalada romànica amb arcuacions decadents. Timpà acolorit.

Sant Bodrum.- Constastinoble. Església romànica convertida en mesquita.

Sant Sepulcre de Jerusalem. Israel. Diverses construccions al cim del Gólgota on se suposa que va ser crucificat Jesucrist i on hi ha la seva tomba. Està composada de diverses esglésies sobreposades.

 

Ens comenta la repetició a diversos llocs d’Europa d’escultures sobre sant Daniel amb els lleons.

 

 Ermita de la Salut al PapiolAleix Font art romanic

 

ART ROMÀNIC – 3r dia.  Divendres 20 d’abril de 2018.

Romànic català

No se sap exactament on s’originà l’art romànic. Durant el segle XIX i principis del XX a molts llocs d’Europa es va identificar l’art romànic com el primer art identificable com a propi en el naixements de les nacions Europees. Així França, Itàlia, Alemanya s’atorguen uns inicis propis. Catalunya també, si bé nosaltres no hem tingut un Estat propi que apuntalés les nostres conviccions.

Sembla ser que es tracta d’una evolució de les antigues construccions romanes, de sostres  plans i de fusta, cap a la construcció de pedra, més segures i amb més consistència per a suportar el pes de grans construccions. Hi ha indicis que el sostre de volta de pedra es va construir molt abans a Catalunya que a França.

Segons Josep Puig i Cadafalch, els orígens de l’art romànic: la planta d’origen paleocristià. Estructura.- arquitectura executada per gent del país, però partint de la construcció en pedra d`origen oriental. Transformació de la coberta de fusta dels orígens romans a sostre de pedra: arc de  mig punt.

Monestir de Sixena.- Fundat el 1188 per Sança de Castella, muller del compte de Barcelona i rei d’Aragó Alfons el Cast, per servir de panteó real. Es tracta d’un monestir aïllat del món en territori de la Franja. Primer depenia del bisbat de Lleida. En temps molt allunyats el Vaticà va ordenar que per preservar les obres d’art disseminades en diferents edificis es concentressin a la seu del bisbat, les de Sixena van passar a Lleida. Quan van fer la divisió provincial a finals del segle XIX passa a ser de la província d’Osca però seguia depenent de la diòcesi lleidatana. Posteriorment, pressions de l’Estat espanyol van aconseguir que el monestir passes a dependre del de Barbastre, cosa que va propiciar més endavant la reclamació de les peces d’art dipositades a Lleida. El monestir va decadència la decadència general del segle XVIII i XIX, sobretot amb la desamortització. A la guerra civil fou incendiat pels comitès anarquistes de la comarca, com així ho acredita les declaracions dels propis habitants de Sixena (hi ha els atestats del secretari del poble, custodiats als arxius de Salamanca)  El conservador del Museu de Lleida, Alberto Velasco, ha fet recerca per sortir al pas de les greus acusacions que es fan des d’Aragó al president Lluís Companys com a responsable últim de la crema del cenobi. Velasco revela en aquest reportatge que, segons diverses fonts, van ser els propis habitants del poble els que van provocar la barbàrie.

A la Causa General , procés promogut per les autoritats franquistes, en el cas de Vilanova de Sixena allò que es diu fa autèntica feredat, ja que a la “Hoja de Estado número 3”, signada per l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament el 2 d’octubre de 1940, es considera sospitosos de l’incendi del monestir a deu homes amb noms i cognoms. Eren membres del Comitè local i persones afins i, per tant, veïns del poble. A aquests noms s’ha d’afegir un veí més a qui, el 1958, també s’acusa de l’incendi i saqueig. També ho va declarar així el pare de l’actual alcalde de Sixena. Tot i aquestes evidències, a l’entrada del monestir hi ha un gran rètol on s’explica que l’edifici fou cremat i saquejat per soldats catalans durant la guerra.  L’any 1936, el conseller de patrimoni de la Generalitat, Josep Gudiol i Ricart, assabentat de la destrucció s’hi va dirigir per a comprovar els danys; veient les grans pintures murals que havien quedat a la intempèrie va decidir comprar-les en nom de la Generalitat; es va traslladar a Barcelona, va reunir 8.000 pessetes d’aquell temps i les va comprar als responsables de Sixena, les va traslladar a Barcelona i es van preservar de la seva definitiva destrucció. Avui en dia es poden contemplar al MNAC. Estan considerades com unes de les més importants pintures murals romàniques del món, i per això també les anomenen La Capella Sixtina de la Pintura Romànica.

Planta de creu llatina amb un ampli creuer. Tres absis. Portalada amb catorze arquivoltes. Va quedar del tot derruït i es va reconstruir el 1974.

Aleix Font art romànic
Sant Pere de Montgrony. Església amb una sola nau, campanar, absis i atri a l’entrada

 

Conjunt episcopal d’Egara.- Segles V al XII. Consta de tres grans edificis: Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel. Seu episcopal del bisbat d’Egara l’any 450. Són considerades unes de les joies de l’art romànic català.

El fet singular d’aquest monument arquitectònic és que és un complex format per tres construccions, és a dir, un conjunt monumental, que ja va ser dissenyat com a tal des dels seus inicis pràcticament, i que s’ha mantingut fins a l’actualitat, amb canvis arquitectònics i estructurals per adaptar el conjunt a les necessitats de cada època. El complex es divideix en les restes de l’antiga catedral i baptisteri (actuals església de Santa Maria, edifici d’acollida de visitants i rectoria), a mà dreta; l’edifici funerari (actual església de Sant Miquel), al davant; i l’església parroquial (Sant Pere) a l’esquerra. L’accés es troba a l’oest del conjunt. Al mig, entre Santa Maria i Sant Pere, hi ha l’església de Sant Miquel, que s’havia considerat com a baptisteri , cosa que es va descartar i actualment es considera un edifici martirial, o sigui funerari, tal com d’altres similars, com el de Gal·la Placídia, de Ravena, o el de Sant Feliu de Girona.

 

Sant Miquel de Cuixà.- Segle X. L’església de Cuixà és una de les construccions més coherents de la segona meitat del segle X, de les que es conserven. Té tres naus curtes, separades per pilars rectangulars i arcades, encapçalades per un  notable transsepte. La nau principal, coberta amb fusta és més llarga que les laterals i té un tam suplementari a l’oest. El presbiteri està format per cinc absis profunds, el principal dels quals és de planta rectangular, i la resta són semicirculars profunds. A banda i banda de l’absis principal hi havia hagut dues portes que, originalment donaven a l’exterior.  Pràcticament la totalitat de les esglésies preromàniques es van reformar, però la de Cuixà es va deixar tal com estava i només es van retocar les parts que necessitaven reforçar-se. Té molta similitud amb Cluny 2. Destaquen les parets molt gruixudes. Façana austera. Campanar del segle XI

El 949 Cluny obté el privilegi d’exempció (depenia de Roma i no dels comptes o reis laics) El 950 l’obté Cuixà. Hi va morir  l’abat Oliva l’any 1046 (que havia sigut Abad de Cuixà, Vic i Ripoll)

La meitat del claustre fou comprat per George Grey Barnard i es pot contemplar al museu The Cloisters de Nova York. Els capitells de les columnes del claustre són atribuïdes a l’Escola de Marbristes del Rosselló.

 

Sant Quirze de Pedret.- Església al municipi de Cercs, Berguedà, d’origen preromànica amb tres absis, el del centre quadrat. Té unes pintures romàniques atribuïdes al Mestre de Pedret, actualment els originals als museus de Solsona i al MNAC de Barcelona. S’hi poden admirar les Verges Prudents, assegudes, i les Verges Fàtues, dretes. És similar a Sta. Júlia de Boada. Entrada amb volta de ferradura deguda al seu origen visigòtic. Té una planta irregular en la seva capçalera.

 

Santa Maria de Ripoll.-  888 – 1019 – 1032. Fundat per Guifré el Pelós. Te un claustre amb dos pisos. Un absis central amb sis més. Dos campanars desiguals. I el més important, la Portalada romànica. El 1422 va ser derruït per un terratrèmol. Al segle XIX va patir un esfondrament. Entre el 1863 i el 1870 fou completament reconstruïda per Elias Rogent, cosa que fa que sigui considerada com a Neoromànica, o sigui, de construcció moderna. Te un claustre amb dos pisos. Un absis central amb sis més. Dos campanars desiguals. I el més important, la Portalada romànica.

Al segle XIV s’hi va construir un porxo damunt de la portalada i això va fer que es conservés fins als nostres dies. És l’únic que queda de l’antic monestir i és una joia del romànic. La portalada es va construir entre els anys 1134 i 1150 i és de les més importants d’Europa. A la façana d’entrada hi ha cinc capelles a cada costat de la porta. Té set arquivoltes completament esculpides amb diferents temes. A les columnes de l’entrada hi ha una representació  dels mesos de l’any. Hi ha tantes escenes de la Bíblia que ens entreguen una còpia amb la imatge i les diverses explicacions. (http://blocs.xtec.cat/artmedieval/santa-maria-de-ripoll/)

En el seu temps va tenir 60 monjos. S’hi van crear tres bíblies completament il·luminades. Una d’elles es va destruir en un incendi. Una altra es conserva al museu del Vaticà, i la tercera, que es va traslladar al monestir de Sant Pere de Rodes, va ser saquejada per les tropes franceses i avui es troba a París.  Al 1047 hi van inventariar 245 còdex.

Sant Martí del Canigó.-  1007-1026. Situat en un aflorament del Canigó a mil metres d’altura. Consta de tres nivells a causa de les diferents construccions que s’hi van fer, una damunt de l’altra. Té una gran cripta. A principis de segle XX estava pràcticament del tot enrunat i espoliat. A instàncies de Mossèn Cinto Verdaguer es recapten multitud de donatius que propicien la compra i la futura reconstrucció.

 

ART ROMÀNIC. Quart dia. 27-4-2018

 

Art Romànic – Santa Maria de Tagamanent

Santa-Maria-de-Tagamanent

 

Avui, com en els tres dies anteriors, s’ha limitat a passar una sèrie de fotografies de monuments del romànic. Llegia el nom i la definició de l’edifici: planta basilical amb creuer, cimbori central, portalada amb arcuacions, absis central amb dos de laterals, etc. Com que això ho podem consultar més extensament a Internet, em limitaré un petit resum dels monuments que ha comentat.

Catedral de Girona.- Construïda sobre el fòrum romà, després fou mesquita. L’any 1010 es construeix l’església cristina sobre les runes de l’església preromànica. Campanar (Torre de Carlemany) similar als de Sant Miquel de Cuixà i el de Sant Pere de Vic. Claustre trapezoïdal amb capitells decorats amb imatges de la creació.  Del seu escriptori en va sortir el que ara és el Beatus de Tori (que és una còpia del de Girona) amb el mapamundi. També el Tapís de la Creació, de Girona,  brodat en lli, actualment de 450cm x 350 cm. Hi ha al centre un Pantocràtor sense barba, a les vores  els mesos de l’any, a les bandes Geon (riu Nil) i Fison (Tigris i Eufrates) i moltes altres escenes, segons Xavier Barral “és l’obra més espectacular del romànic “pintat” català, d’entre les conservades. Segurament data de finals del segle XI: (http://www.pedresdegirona.com/separata_tapis_1.htm)

Catedral de Vic.- Havia sigut un conjunt episcopal amb les tres esglésies amb Santa Maria la Rodona (església circular), Sant Miquel i Sant Pere. Actualment queda Sant Pere de Vic. Planta basilical amb deambulatori i campanar de planta quadrada. El Museu Episcopal de Vic és un dels millors d’art romànic de Catalunya i visita obligada pels amants d’aquest estil. Durant la guerra espanyola l’edifici es va ensorrar i va ser restaurat,  Josep Maria Sert en va pintar els murals.

Sant Pere Galligants.-  Situat a la ciutat de Girona, actualment és la seu del Museu d’arqueologia. De l’antic monestir en queden el claustre i l’església.  Planta basilical amb tres naus. Façana amb forma de T invertida. Al damunt de la porta hi ha una gran rosassa on hi ha la inscripció en llatí que diu “tothom conegui que Pere ha fet la finestra”. A l’interior hi una petita capella quasi amagada des d’on es veu tot l’altar sense que ningú pugui veure qui hi ha a dins.

Sant Pere d’Àger.-  És un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vil·la d’Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila. Planta basilical amb tres naus i un absis amb aparença de fortificació defensiva.

Sant Pere de Rodes.- Situat a l’Alt Empordà, al vessant nord de la serra de Verdera, a uns cinc-cents metres d’alçada sobre el mar, entre els pobles del Port de la Selva i Llançà. És un dels monuments més enigmàtics en quan a la seva datació i classificació. Les dates en que és té constància d’haver-hi una comunicat de monjos (entre 840 i 960) no concorden amb l’estil  arquitectònic, molt més enllà en el temps (cap al segle XII i XIII). La nau té unes alçades impressionants, amb tres nivells de columnes que sostenen l’arc torà, i també unes files de suport amb arcs colomers. Murs d’opus spicatum el situarien al primer romànic o fins i tot anterior.  Campanar i torre de defensa.  Claustre. Vistes sobre el mar. La Bíblia de Sant Pere de Rodes, espoliada per les tropes franceses i actualment al Museu Nacional de París, consta de quatre grans volums escrits a tres columnes amb lletra carolíngia.

Sant Pere de Burgal.- antic monestir benedictí romànic de l’àmbit del poble d’Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Molt enrunat, El 1997 es dugueren a terme un conjunt d’actuacions amb l’objectiu de restaurar, rehabilitar i consolidar el conjunt arquitectònic. La curiositat és que té absis al davant i al darrera. Pintures del Mestre de Pedret conservades al MNAC, un Pantocràtor  on hi surt a la part inferior la comtessa Llúcia de la Marca. El novel·lista Jaume Cabré hi situa part del seu llibre Jo Confesso.

Sant Llorenç del Munt.- Al cim de la Mola, dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Només s’hi pot accedir a peu.  Planta grega amb cimbori al centre.  Excursió recomanable sobretot per quedar-s’hi a dinar.

Sant Jaume de Frontanyà.-  Municipi de pocs habitants a la comarca del Berguedà. Campanar a la façana, transsepte amb cimbori al creuer.

Santa Maria de la Seu d’Urgell.-  Situat a la ciutat de la Seu d’Urgell. És un conjunt episcopal amb les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, a part del museu Diocesà, l’antiga casa del Deganat i el Palau Episcopal. Té tres naus, campanar de torre quadrada, creuer, cimbori i un preciós claustre. Va ser construït per Raimon Llambart, arquitecte que s’ha comprovat que no era de la Llombardia sinó de Coll de Nargó a la comarca de l’Alt Urgell.

Santa Maria d’Àneu.-  Situat al terme de La Guingueta d’Àneu al Pallars Sobirà. Tres naus, absis amb dues absidioles, arcs cecs i lesenes, té un petit campanar de cadireta. Pintures del Mestre de  Pedret representant al profeta Ezequiel amb el seu carro de foc i serafins (àngels custodis representats amb quatre ales plenes d’ulls per poder-nos observar).

Art romànic

Aleix Font art romànic
Sant Climent de Taüll

Quatre Esglésies de la Vall de Boi:

1 Sant Climent de Taüll te tres naus, campanar de sis pisos, finestres geminades. Pintures del Mestre de Taüll amb el Pantocràtor de Sant Climent, la principal pintura del romànic català, actualment al MNAC. Se’n projecta una còpia meravellosa que substitueix les còpies que es van fer a per suplir als originals. Xavier Barral descriu així les pintures murals: La conca absidal presenta, d’una manera frontal i centralitzada, el pantocràtor entronitzat i inscrit dins una màndorla. Els seus peus reposen damunt del globus terraqüi, com a representació del seu poder. El flanquegen els símbols dels evangelistes, circumscrits en medallons i disposats simètricament a banda i banda; als extrems, hi trobem un serafí i un querubí. A la part inferior apareixen, sota arcades i separats per columnes, la Mare de Déu i els apòstols, drets. Cadascun d’ells duu el nom sobre un fons negre inscrit en blanc. Us cortinatges rematen la part inferior de la decoració de la conca absidal. Xavier Barral comenta que la imatge del Pantocràtor de Taüll ha marcat un estil a l’hora de definir la veritable imatge de Déu. Com que enlloc del món es menciona com era la cara ni el cos de Jesucrist, les imatges més potents han marcat el model de futures còpies. Diu:  El celebríssim Crist de Taüll ens porta a algunes consideracions sobre la imatge com a retrat de Crist a l’edat mitjana. Per què identifiquem sense dubtar la cara dels personatge principal de l’absis de Sant Climent amb la de Jesucrist?….

2 Santa Maria de Taüll.-  Campanar integrat. Baptisteri. Fris amb dents de serra. Xavier Barral, al seu llibre L’art romànic català a debat afirma que és la millor església romànica de la Vall.

3 Sant Joan de Boí. Al poble de Boí. Campanar quadrat. Escultures del Davallament. Xavier Barral explica que aquesta església ha sigut arrebossada i pintada de nou, en contraposició, per exemple, a la de Santa Eulàlia d’Erill, i diu que això comporta confusió als visitants, que no entenen el per què unes són de pedra despullada i d’altres ornamentades amb colors llampants. Diu, com de passada, que s’hauria de deixar que les esglésies es pintessin amb gustos actuals (tal com passava en l’antiguitat) i s’hauria de deixar pels museus la puresa de l’art d’aquells temps.

4 Santa Eulàlia d’Erill.- Té l’emblemàtic campanar de sis plantes, el més esvelt de tots els de la vall. Imatges del Davallament, l’original de les quals està al museu episcopal de Vic, amb Jesucrist al centre, els dos lladres també crucificats, sant Nicodem, la Maredéu, Sant Josep d’Erimatea i Sant Joan Evangelista.

Hi ha més esglésies:  Sant Feliu de Barruera, La Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll, i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Però no les esmenta perquè no li queda temps.

Art romànic català
Sant Sadurní de Gallifa

Santa Maria de l’Estany.-  Al poble de l’Estany, al Moianès.  És d’una gran sobrietat, d’una  nau amb transsepte capçat per tres absis  rodons. Al creuer s’aixeca un cimbori , sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l’esfondrament. Tres absis amb doble columnes. Capitells preciosos.

Santa Maria de Lluçà.- Al terme de Lluçà a la comarca del Lluçanès. És l’única que no es va esfondrar al terratrèmol de segle XVII perquè estava construïda sobre una gran roca. L’església és un edifici d’una sola nau amb un absis  semicircular, abans del qual s’obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.

Sant Cristòfol de Beget.-  Al poble de Beget de la Comarca del Ripollès. Edifici d’una sola nau amb absis semicircular. Pintures de Vayreda que volen imitar pintures romàniques. Té una pica baptismal per immersió. S’hi custodia  la Majestat de Beget és un Crist en Majestat de 207 cm d’alçada per 196 d’amplada. Talla en fusta policromada i relleus en guix daurat.

Art romànic català
Sant Pere de Bertí

Sant Miquel d’Olèrdola.- situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís  del Garraf , dins el parc d’Olèrdola, tot dominant la plana del Penedès.  Una sola nau , amb absis i campanar d’espadanya. A ponent hi ha la porta amb arc de mig punt i al damunt una finestra geminada. Hi ha tombes antropomòrfiques.

Seu Vella de Lleida.-  Situada sobre un turó que senyoreja tota la ciutat de Lleida. És d’estil gòtic però conserva una part i portalades, poca verticalitat…). Tot i així, en un segon moment es va readaptar a l’estil gòtic (per això diem que es de transició del romànic al gòtic), com es fa visible en les fines columnes adossades als pilars, en l’ús d’arcs apuntats o de voltes ogivals, la decoració del claustre, l’alt romànica. La Seu Vella de Lleida va començar essent un temple romànic, tal com es pot observar en diverses característiques dels elements de l’edifici (murs i pilars gruixuts, arcs de mig punt a les finestres campanar…

Sant Pau del Camp.- Es un antic monestir benedictí  que es troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona. Situat a dreta de la part baixa de la Rambla i abans d’arribar al Paral·lel. A tocar del carrer Les Tàpies. Nau amb planta de creu grega, Un absis amb dues absidioles, cimbori i transsepte. La portalada de l’església està emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre  on es repenja l’arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau.

L’Assumpció de Gandesa.- és una obra del municipi de Gandesa  (Terra Alta).És una de les poques mostres del romànic al sud de Catalunya. Del temple cristià original, bastit probablement entre darreries del segle XII -la primera carta de població de Gandesa data del 1192- i el segle XIII, es conserva només la portada exterior nord i elements de l’interior de l’edifici situats en l’angle nord-est, estructuralment i estèticament diferenciat de la resta.

Aleix Font art romànic
Monestir de Sant Ponç de Corbera amb tres absis, un campanar amb accés des de l’exterior

A la nostra comarca:

Sant Ponç de Corbera.-  Situada en el terme municipal de Cervelló, s’hi accedeix pel poble de Corbera (Corbera de Daltà l’Amunt à Sant Ponç). Era un priorat benedictí del que només en queda l’església.  és un edifici d’una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s’aixeca un cimbori de planta quadrada que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. Al campanar s’hi accedeix per una escala exterior. Estàtua de la Marededéu de la Llet.

Santa Margarita de Martorell.-  Situada a ponent de Martorell, a la dreta del riu Anoia i a l’esquerra de l’autopista. Està pràcticament  enrunada pel sostre i se’n conserven algunes voltes colomeres.

Castell de Rocafort (Sant Genís de Rocafort).- Situat al marge sud de l’autopista, a sobre de l’àrea del peatge). Completament enrunat tan sols en queden alguns murs. Edifici de planta rectangular sense absis diferenciat ni en planta ni en alçat. La paret de llevant s’ha esfondrat durant aquest segle, hi havia tres finestres de mig punt i esqueixada interior. Els murs laterals són reforçats per tres arcades per banda, unes de mig punt i altres apuntades. La volta era apuntada, sostinguda per un arc toral.

Torre de Benviure.- Torre de guaita a ponent de la vila de Sant Boi, als peus del turó del Montbaix. La torre de planta circular, els murs baixos de la qual són més gruixuts que els superiors. Es conserva una alçada d’uns 10-12 m. La porta és elevada, de mig punt. No hi ha senyals de cap volta.

Torre Salvana.-  A la Colònia Güell. Torre de guaita circular esmentada al segle IX. De forma circular (les edificacions adjuntes són posteriors) molt malmesa.

Colònia Güell Art romànic
Torre Salvana de la Colònia Güell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *