dijous, novembre 15, 2018
Home > Llibres > SOLEÀ de Jean-Claude Izzo

SOLEÀ de Jean-Claude Izzo

comentari llibres

SOLEÀ

de Jean-Claude Izzo

Límits Editorial – Novel·la negra

Traduït del francès per Lluís Maria Todó

247 pàgines

 

comentari-llibre-aleix
L’autor. Imatge d’internet

En aquest llibre s’interpreta que a Marsella hi ha una màfia molt dolenta que ho mata tot, bé, quan dic tot vull dir tot allò que va contra els seus interessos. I a més de ser terriblement letals, també estan infiltrats a tots els estaments del poder: No cal que subornin tots els policies, ni tan sols a tots els caps de la policia (com passa a altres llocs), n’hi ha prou amb un policia ben situat a llocs concrets perquè es puguin assabentar anticipadament de les accions que prendrà la policia. Això ho diu un dels personatges d’aquest llibre.

Portada del llibre

llibre-aleix-font

La Babete és una periodista que fa un reportatge sobre la màfia marsellesa i es veu que ho fa molt bé, perquè els de la màfia s’ho prenen malament i li van al darrera, primer per matar-la, i de passada per prendre-li el seu treball (no saben que en l’època de l’internet això és molt difícil d’aconseguir). I la Babete, com que els coneix i sap de quin peu calcen, té por i decideix amagar-se a unes muntanyes molt remotes on hi viu un amic seu, en Bruno, lluitador dels temps del maig francès.

aleix font comentari llibre
Contraportada del llibre

Però la Babete té altres amics i la màfia ho sap. Un d’ells és en Fabio, antic policia, retirat perquè era massa bo (no com a policia, sinó que a  persona que, tal com sembla darrerament són oxímorons: “policia bo”). I com que la bona gent de Marsella sembla ser que els agrada mamar molt, el Fabio bevia molt més del que aconsella l’Organització Mundial de la Salud.

aleix font comentari llibre
Solapa del llibre

De sobte se li comencen a morir sobtadament els que estan al seu voltant. Els de la màfia l’avisen “Si no ens dius on és la Babete en moriran encara més”. I què penseu que fa l’antic policia bo? Doncs continuar bevent i filosofant sobre els barris vells de Marsella, i la vida bucòlica amb una barca, una illa, i una posta de sol. I així li va, que ara se li mor el de la dreta, després el de l’esquerra i més tard el del primer primera.

aleix font comentari llibres Izzo
Interior del llibre

El final no us el puc explicar, però us diré que si hagués volgut llegir sobre les sargantanes de les Cavenes, o sobre frases de l’estil Els amors secrets solen ser els que compartim amb una ciutat, m’hauria comprat un llibre de poesia o d’amors secrets compartits amb ciutats.

marsella màfia
Marsella des del mar

A part d’això, en Jean-Claude Izzo és un escriptor molt valorat a França i va col·laborar en esdeveniments literaris de primera línea a França. El llibre que intento comentar és el que tanca l’anomenada Triologia de Marsella “una creació de gran qualitat literària i humana”. Va morir a l’any 2000 als quaranta-quatre anys.

Lluís Maria Todó
Lluís Maria Todó ha fet un treball impecable. Una de les raons per a llegir el llibre

Què us podria dir per aconsellar-vos que el llegiu? Mireu, si penseu llegir un llibre de sang i fetge en el sentit Rambo, no us el compreu. Si aneu del pal de l’Agatha Cristie, no us el compreu. Ara bé, si voleu llegir una creació de gran qualitat literària i humana, o d’amors secrets compartits amb ciutats, llavor sí, segur que us passareu molt bé.

Aleix Font

30 de juny de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *