dimecres, agost 16, 2017
Home > Teatre > EN COMPANYIA D’ABISME, de Sergi Belbel

EN COMPANYIA D’ABISME, de Sergi Belbel

parlem de teatre Sergi Belbel

130-En-Companyia-d'Abisme-(7).jpg-web

Llibre editat el 1990 per Edicions 62 amb introducció de  Josep Maria Benet i Jornet. Consta de tres obres, l’Ajudant, escrita el desembre de 1987, En Companyia d’Abisme, escrita l’abril de 1988, i Tercet, escrita el juny de 1988.

parlem de teatre Sergi Belbel

Es tracta de tres obres que experimenta amb el llenguatge, la conversa entre dues persones (en Tercet n’hi ha tres, però els diàlegs són sempre entre dues persones) i ens parla de la dominació, del combat amb  les paraules com a arma i de la utilització d’estrategemes lingüistes per imposar una personalitat pel damunt de l’altra. Ei, suposo.

parlem de teatre Sergi Belbel

Segons ens diu Josep Maria Benet i Jornet formen una triologia que evoluciona a partir de la primera i culmina en la tercera, una experimentació que incorpora provatures fins aconseguir l’expressivitat desitjada.

parlem de teatre Sergi Belbel

Ara bé, a primera vista i pels que no estiguin avesats a llegir teatre (com és el meu cas) aquestes obres encarnen el monòleg d’en Capri quan explicava que en sortir del cinema on hi facin una obra moderna calia respondre ben fort a la pregunta de si t’havia agradat “Moooolt!, però mooooolt!” perquè d’aquesta manera l’interlocutor no insistirà i pensarà “calla, que aquest m’ha vist a venir”.

De totes maneres, tal com em deia el director de teatre del poble quan li vaig preguntar per què no li agradava una obra de teatre, jo no hi entenc, i en el fons tinc una sensibilitat més propera a aquesta majoria silenciosa que s’allunya del teatre modern, que no pas dels intelectuals professionals que aprecien les rareses, com més incomprensibles millor.

parlem de teatre Sergi Belbel

Perquè dir: “Hola”, “Què?”, “Ah!”, Pensava que…” , “No et sento” etc, i així una pàgina darrera l’altra,  doncs sí, té molt de valor i és innovador. Però hem de reconéixer que és fa difícil de llegir.

He de reconéixer, però, que L’Ajudant i el Tercet m’han agradat, potser perquè són curts i tenen un final fet a la mida de la meva curta comprensió. En canvi, En Companyia d’Abisme no puc imaginar-me-la interpretada al teatre, sobretot si hi incorporo les instruccions sobre els escassos moviments dels dos actors. Altrament entenc que es pot tractar d’obres experimentals no aptes pel gran públic.

parlem de teatre Sergi Belbel

Demano disculpes si he ofès la sensibilitat dels admiradors d’aquest gran escriptor que és Sergi Belbel, però no voldria opinar en contra de les meves conviccions. Ja he reconegut a l’avançada les meves limitacions intelectuals i, per tal, la poca importància de les meves opinions.

Aleix Font.

16 d’agost de 2016.

Visita altres llocs d’Aleix Font:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *