dijous, novembre 15, 2018
Home > Comentari obres llegides > SELECCIONS DE LA CUA DE PALLA

SELECCIONS DE LA CUA DE PALLA

Cua de Palla

SELECCIONS DE LA  CUA DE PALLA

AMB LA POR AL COS, de Margaret Millar

Traducció de Rafael Tasis

Edicions 62

185 pàgines

Seleccions Cua de Palla

 

Jo vaig descobrir els llibres de La cua de palla quan estava fent el servei militar obligatori a la colònia espanyola de Ceuta, allà pels anys setanta quan els mèrits principals per prosperar en la carrera militar eren sobretot emborratxar-se més, anar de putes i dir els insults més grollers. Començava a haver-hi una fornada de nous oficials  que miraven cap a Europa però encara eren majoria els altres, els que havien fet la guerra i se n’orgullien de pegar als soldadets i de cridar “que mori la cultura”. No cal dir que es prenien com un insult si els catalans parlàvem entre nosaltres en català i ens bordaven de manera automàtica “Hablad en cristiano, coño!” (aquesta darrera paraula era obligatòria).

Seleccions Cua de Palla

Per això va ser com un miracle descobrir a la lleixa de la meva bateria (encara que és un terme militar que designa una formació de canons, col·loquialment l’utilitzàvem per parlar de l’habitació on dormíem) una tirallongues de llibrets de color groc escrits en català. Sospito que els militars xusqueros no sabien llegir gaire i mai no els havien fullejat, perquè si haguessin vist que estaven escrits en català no haurien durant ni cinc minuts. El fet és que m’hi vaig aficionar i quan vaig tornar a la vida natural en vaig fer tota la col·lecció.

Seleccions Cua de Palla

En aquesta col·lecció hi va haver dues temporades, la primera (pel meu gust la millor) estava formada per autors majoritàriament europeus i d’una bellesa de lèxic i de situacions impressionant: Sebastien Japristot, Georges Simenon, Pier Very, Friedrich Dürrenmatt.  Després van tornar a començar i llavors ja va ser quasi exclusiva d’escriptors americans, que pel meu gust no tenien el nivell dels anteriors però que eren més famosos, més comercials.

Seleccions Cua de Palla

Tenia a casa els pares dos prestatges amb llibres de color groc. Començava pel número 1 i continuava ininterrompudament fins al vint o al trenta. Després tornava a començar per l’u i ara ja continuava sense faltar-ne cap fins a més de cent i periòdicament s’anava incrementant conforme n’anaven sortint de nous. Fins que un dia, inexplicablement els vaig perdre tots. Suposo que en un rampell d’aquells que a vegades són normals per més inexplicables que semblin, la meva mare va fer neteja i va decidir que aquells llibrets petits i de color groc no devien ser gaire importants. Quan ho vaig descobrir, al cap d’uns mesos, ja no hi havia res a fer, i tampoc no podia ni volia enfadar-me amb la mare, perquè si tan importants eren per a mi els hauria d’haver anar a buscar i els hauria d’haver custodiat a casa meva.

Seleccions Cua de Palla

Ara encara en rellegeixo algun de tant en tant. Sigui perquè n’agafo de la biblioteca o perquè en alguna parada de llibres de vell en trobo algun. A les mans en tinc un que vaig comprar a una parada del Mercat de Vic. Es titula Amb la por al cos i l’autora és Margaret Millar. Té el número 4 que suposo que corresponia a l’antiga col·lecció, la que també hi havia al quartel d’artilleria de Ceuta.  Només obrir les tapes em trobo amb una inscripció on hi diu “Febrer 1982. Mònica i Ramon”. Està traduït per Rafael Tasis i la coberta és de Jordi Fornas. Diu que és una primera edició dins “Seleccions de La Cua de Palla”: juny de 1981. Aquest llibret concretament té una presentació poc acurada, amb errors greus d’impressió on et trobes que algun paràgraf s’acaba a mitja frase que has d’endevinar com s’acaba,  i on més endavant et pots tornar  a trobar el mateix paràgraf  sencer.

Seleccions Cua Palla

Aquest parla d’un metge, Andrew, la dona del qual, Mildred, va morir assassinada fa anys. La dona actual, Lucille, era la millor amiga de Mildred. Un bon dia Lucille reb un paquet enigmàtic i es embogeig de terror. A partit d’aquí s’engegarà una seqüència de morts que posarà sota sospita la totalitat de la família. I fins aquí puc explicar.

 

Tots els llibres de la Cua de Palla són atractius. En el transcurs d’aquest més de cent cinquanta llibres no n’he trobat cap que m’avorrís, sempre m’han captivat i els he llegit “d’una tirada”. Un defecte hi trobo ara, la mida de la lletra s’ha fet petita conforme jo m’anava fent gran i ara ja tinc dificultats per llegir-los amb facilitat. I fora d’això, endavant companys, llegiu-los tots i gaudiu que jo he fet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *