dimecres, agost 16, 2017
Home > Llibres > LLIBRE D’HENNING MANKELL

LLIBRE D’HENNING MANKELL

aleix font llibres mankell

PARLEM DE TEATRE: COMENTARI SOBRE EL LLIBRE DE HENNING MANKELL

 

BOTES D’AIGUA SUEQUES, d’Henning Mankell

De Tusquets Editors. Traducció de  Montserrat Pagès Vila. 380 pàgines.

aleix font llibres botes aigua sueques

Henning Mankell és possiblement el precursor d’aquest sunami de novel·la policíaca nòrdica a la que s’hi ha sumat escriptors tant de Suècia com d’Islàndia, Noruega o Islàndia. Molts direu que l’espoleta va ser  Stieg Larsson amb la seva trilogia que conformava Milènium (Els Homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, i La reina al palau dels corrents d’aire), i segurament teniu raó. Però abans de l’Stieg Larsson hi va haver l’Henning Mankell amb el seu inspector Kurt Wallander que anava envellint al ritme dels seus llibres.

aleix font llibres kurt wallander

Kurt Wallander era un inspector comprensiu, amb molta humanitat, solitari, quasi a les antípodes dels detectius americans tan llestos i tan súper herois. Quasi sempre investigava un cas del que no en trobava el desllorigador, però poc a poquet s’hi anava apropant fins que a poques pàgines del final es trobava embolicat en una situació de perill extrem que, a ran de l’acabament es podia solucionar.

aleix font llibres kurt wallander

Eren uns llibres exquisidament escrits en els que es mesclaven els pensaments sobre la vida, passada i futura, l’enyor per la família, l’amor més o menys convencional per la seva actual amiga i, també, el pas a pas dels processos policíacs per escatir el desenllaç. Em complaïa cada vegada que trobava un llibre nou d’aquesta col·lecció fins que, inexplicablement va expressar la voluntat de no publicar-ne cap més. I mai més no he trobat cap altre llibre de la sèrie negre nòrdica de tanta qualitat com aquells, ni tan sols els de l’Stieg Larsson.

aleix font llibres kurt wallander

Pels que no hagueu llegit cap d’aquests autors us diria que, segons el meu criteri l’Stieg Larsson equivaldria el que en cinema seria una pel·lícula de l’Indiana Jonnes i els Henning Mankell una com Els Ponts de Madison. L’una era frenètica, màgica en els fets que s’hi relaten i previsible en les multituds de solucions extraordinàries. L’altre és reposada, agradable, poètica, com una fina pluja de finals de tardor.

aleix font llibres mankell

I dit això us he de dir que Botes d’aigua sueques no té res a veure ni allò ni en això. Aquí no hi ha detectius ni assassins, tan sols algun que altre incendi que al final, ves què? A qui li importa un incendi més o menys? Allò que sí que és important a la vida de les persones és el fet d’estar-se sol (la sol·litud com una llosa, com una epidèmia a l’arxipèleg on viu el protagonista), o de tenir un amic o una amiga quan ja has fet setanta anys. O una filla que no coneixies i que ara et donarà una néta. I les botes d’aigua sueques com un signe d’identitat d’un món que ja s’acaba.

aleix font llibres mankell

El protagonista, Frederik Welin, es queda sense casa a causa d’un incendi. Sort que allà al costat hi té una caravana on hi pot viure. Però la policia, que és policia a tot arreu, sospiten que si no hi ha cap més culpable el culpable deu ser ell. Ves per on! Sense casa i amb l’angoixa que el detinguin per piròman. Viu sol a una illa i sort en té que a les altres illes hi viuen persones, tant solitàries com ell, que s’ajuden en allò que poden.

aleix font llibres mankell

Té una filla que va conèixer no fa gaire i que cada dia s’estima més. Aquesta filla és carterista de professió, treballa al metro de París i sembla ser que es va guanyant la vida. Però aquest ofici té uns riscos entre els quals hi ha que la policia et detingui. I ja em tens el pobre pare viatjant fins la ciutat dels francesos per ajudar a la família.

aleix font llibres wallander

I una amiga molt més jove que ell també li acompanya. Ai l’amor! Que no perdona ni el cor dels avis. I resulta que ell vol i dol, i ella ni poc ni res. Així doncs, per què hi vas? Enigmes de la vida. Ei, i un amic insubornable que està sempre a punt per donar-li un cop de mà. Un amic tan fidel que no cal ni que li parlis, ni els silencis no es fan estranys. Però ja se sap que a la vida no tot és blanc, no tot és clar, no tot és bo…. o, potser sí que tot és bo.

Mankell-(10)-web

A mi m’agraden més els llibres de l’inspector Kurd Wallander. Però aquest també m’ha agradat. Potser no tant, però té aquella olor de fusta vella, aquella sensació que tots hi arribarem, si no ens morim abans, a tenir setanta anys i els nostres actes seran més lents, la nostra visió més a ran de terra i els nostres somnis més antics.

Ni que sigui perquè un dia el passeu en companyia d’aquell inspector tan entranyable, feu-me cas.

 

Aleix Font

16 de febrer de 2017

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *