divendres, octubre 20, 2017
Home > Teatre > INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE TEATRAL – De XAVIER FÀBREGAS

INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE TEATRAL – De XAVIER FÀBREGAS

parlem teatre xavier fabregas

 

parlem teatre xavier fabregas

 

 

Jo, pobre de mi, amb la il·lusió de col·laborar amb el grup de teatre del poble vaig gosar escriure un text teatral. Vaig pensar que, qui sap, potser el director i els companys s’hi engrescarien, no només pel text tal com era sinó per la idea de fer entre tots una obra pròpia, o esperonats per la iniciativa, una altra obra que la faríem entre tots. Però la majoria de companys ni se la van llegir, i el director la va refusar dient-me tant sols que no tenia llenguatge teatral. Refet de la mullena li vaig preguntar que què hi hauria de treure o afegir perquè en tingués, però em va dir que ell tant sols es guiava per una qüestió d’olfacte. I amb això vaig aturar la meva carrera d’escriptor teatral. De moment. Perquè temeràriament vaig seguir escrivint sense uns paràmetres que acotessin els defectes. Això sí, llegeixo els llibres que parlen del tema que vaig trobant a la biblioteca del meu poble, fins que darrerament he trobat aquest que enlluernava les espectatives: “Introducció al llenguatge teatral”. “Ja el tinc!” vaig pensar, creient que com un mestre pacient em guiaria per allò que he de fer i el que mai no hauria d’haver fet.

parlem teatre xavier fabregas

 

Fins que vaig llegir la primera pàgina de les cent seixanta-nou de dicció acadèmica que ens alliçona en la manera com interpretar la història del teatre al llarg de tots els temps, des de l’antiga Grècia fins avui en dia, passant per les civilitzacions inques, o indostàniques o de l’Àfrica totèmica.

 

Tot i així, no puc dir que l’he llegit equivocadament, perquè abans de començar ja avisava: “Advertiment. Aquest llibre recull el curset que vaig donar a la Universitat Catalana de Prada durant l’estiu de 1971. A partir de les notes de què vaig servir-me he reconstruït les lliçons, que ara he il·lustrat, segurament emb un nombre major d’exemples, però que substancialment han continuat inalterades”

parlem teatre xavier fabregas

 

I per començar, és clar, ens diu que Teatre és una representació (re-presentació) d’una experiència humana en un espai físic determinat, davant d’un o uns espectadors que la contemplen, de manera que cada nova repetició haurà d’ésser forçosament una nova representació.

I que els elements essencials són: una intenció prèvia (text) – l’espectacle – el públic. I analitza cada part. Que cal un espectador perquè sigui teatre. Que així com en una pintura, tant si agrada molt com si no agrada gens, la pintura queda inalterada,  al teatre l’espectador té la facultat de millorar o empitjorar el resultat, es produeix un efecte boumerang.

I ens parla de la preponderància de l’autor, o del director, o de l’actor i del nombre ideal públic, la influència dels elements tècnics (parla també de la figura de l’adaptador). Diu que hi ha, o hi havia obres de teatre escrites per a un nombre determinat d’actors, com per exemple quan hi havia el primer actor, la primera actriu, la dama jove, el galant, l’actriu de caràcter, l’actor de caràcter (anomenat “el barbes”), el primer actor còmic i el segon actor còmic. Ens parla de La Cinquena Funció i diu que “la Crítica exerceix una funció a posteriori capaç de condicionar als autors”

Analitza el teatre aristotèlic i el teatre èpic, amb les seves connotacions ideològiques.

parlem teatre xavier fabregas

Parla de la investigació teatral, amb  les dificultats que planteja analitzar el text per la cura hipotètica en la traducció, la datació correcte amb els seus mitjans específics (paper, tinta, expressions usades, cançons de moda), la difusió per àrees idiomàticament pròximes o per potència de l’idioma emprès (anglès, castellà, francès). Diu que Ibsen va ser llargament desconegut per haver escrit en noruec. Per contra hi ha literatura en castellà d’una gran qualitat que es manté reclosa exclusivament al seu àmbit nacional, com ara el teatre peruà.

parlem teatre xavier fabregas

S’estén en la complexitat de la investigació de l’espectacle, la documentació existent i la preponderància dels textos pel damunt de l’espectacle (vestuaris, decorats, il·luminació, aparició i situació dels actors damunt de l’escenari etc) i diu que és recent l’existència de filmacions d’obres i sobretot de filmacions de qualitat. No és fins a finals del segle XIX que apareix el quadern de direcció (notes en paral·lel al text dialogat: dimensions de l’escenari, col·locació dels decorats, objectes, entrades i sortides d’actors, llurs moviments, desplaçaments, situació al moment del diàleg, focus, color intensitat a cada escena, sons, efectes especials, música, intensitat…)

I també ens parla de l’arquitectura teatral. Diu que la forma d’un espectacle ve determinada per la forma del local que l’allotja. Ens parla de l’evolució de les sales de teatre fins arribar a la “sala italiana” amb els espais escènics i del públic ben definits.

I segueix amb la determinació de l’espai escènic: arquitectura mòbil, invasió dels espais de la sala italiana, teoria de la quarta paret (rebutjada per Brecht i sobretot pel teatre popular on veiem als Pastorets com els dimonis empaiten als pastors entre el públic), escenari mòbil, teatre efímer amb representacions curtes, fins i tot de cinc minuts.

Actors i objectes, en quan a ocupants de l’escenari. I ens parla de tendències interpretatives: Stanislavski on l’actor ha d’interpretar totes les reaccions psicològiques del personatge, i Meierhold, en què l’actor no descriu estats anímics si no que interpreta símbols, amb la preparació física com a exigència primordial. I parla de màscares, maquillatges, llums i focus, diapositives i llum negra. “Els actors, els objectes i les tècniques passen a formar part, fins a fondre’s, del conjunt de l’espectacle.

El funcionament econòmic.- Un director gaudirà de major o menor llibertat operativa segons disposi d’uns mitjans més o menys abundosos. Teatre estatal o teatre privat (amb tota la gradació que això permet) segons la provinença del finançament.

La irrepetibilitat. En la mateixa essència de l’espectacle teatral rau la seva irrepetibilitat. Perquè els néts poguessin contemplar sense cap canvi els mateixos espectacles teatrals que havien contemplat llurs avis caldria convocar als mateixos actors i al mateix públic, amb la mateixa mentalitat i el mateix entorn social i polític. I això és impossible.

parlem teatre xavier fabregas

Els límits del teatre, entès com on comença i on acaba el fet teatral, analitza el fenomen teatral prescindint del públic, perquè no afecta la gènesi del fet, i determina la zona de l’espectacle teatral com la compresa entre dos pols, el cinètic (gest i moviment) i el narratiu. Així diu que el espectacles cinètics pretreatrals, en mancar la narrativitat, no representen cap experiència humana i en aquest punt difereixen del teatre (això no significa que presentin cap pobresa d’ingredients). Happening, circ, són exemples d’espectacles que restarien fora de la frontera del teatre.

A l’altre costat hi ha la frontera dramàtica, els espectacles narratius parateatrals consideren el moviment com accessori i no és valorat com a ingredient. Exemple, l’oratòria, la recitació, la cançó. Si no hi ha moviment, si no s’ocupa premeditadament un espai escènic, també queda fora de les nostres fronteres.

parlem teatre xavier fabregas

I vet aquí, que definitivament no és allò que jo buscava per orientar-me en l’escriptura de textos teatrals. Però he anat passant les pàgines amb un goig creixent a mesura que m’obria noves perspectives de coneixement i d’analisi. Penso que hauria de ser un llibre de lectura obligada per a tots els que s’apassionen pel teatre, i fer-ne un motiu de debat i aprofundiment.

Aleix.

28 de setembre de 2016

Visita altres llocs d’Aleix Font:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *