divendres, octubre 20, 2017
Home > Teatre > LA CASA PAIRAL

LA CASA PAIRAL

 

Coberta La Casa Pairal

aleix font La-casa-pairal coberta

Drama en tres actes i en vers original de Silvestre Molet i Anton Ferre i Codina, estrenada “amb extraordinari èxit” al Teatre del Odeon la nit del 17 de març de 1875.

La Casa Pairal. Editada el mateix any a Barcelona, Arxiu Central Líric-Dramàtic de Rafel Ribas, del carrer de la Unió, número 5 pis 3r., i impresa a Barcelona, a la Impremta de Espasa Germans i Salvat, del carrer Robador, 39 i 41 i Cera, 51

Es tracta d’una obra preciosa, ingeniosa i actual (en aquell temps) que parla d’uns drames que avui en dia ens sonen a llunyans, però que estaven a l’ADN del públic d’aquell moment (una parella que s’estimen però que el pare d’ella ha promès a un vell ric), i enmig de la Guerra del Carlí.

Repartiment

aleix font La-casa-pairal repartiment

 

Uns pares pagesos i vells, en Llucià i la Tona, han enviat el seu únic fill, en Ramon, a estudiar per metge a Barcelona, però resulta que no ha estudiat i s’ha dedicat a la mala vida.

 

Quan torna al poble, el seu futur sogre ha descobert l’engany i no el vol per gendre. Buscant el millor per la seva filla, Gracieta, l’ha promesa a un vell i ric carlí, en Romeu.

 

Per pagar els estudis del seu fill, els seus pares s’havien endeutat amb el que havia de ser el seu consogre, i ara aquest reclama el deute. Com que no tenen diners s’hauran de vendre la casa pairal.

 

Altres obres dels autors

aleix font La-casa-pairal altres obres

Entremig el vell Romeu, veient que la Gracieta no el vol intenta comprar la voluntat del vell pagès, en Llucià, perquè a canvi de redimir el deute convenci la noia que el millor que pot fer és casar-se amb el Romeu. Però no compte que el pagès s’hi nega perquè vol el millor per la noia, que volen com una filla.

 

El fill calavera ha posat seny, i per retornar els diners als seus pares s’ha fet soldat i ha alliberat a un fill de casa bona a canvi de diners. Però el Romeu, per eliminar el rival ha ordenat a un soldat que el mati i així ho fa, o si més no això és el que creu el poble.

 

Però al final apareix el fill, i després d’algunes històries rebuscades, al final acaben junts. Però abans la Gracieta s’havia acabat de casar amb el Romeu per causes llargues d’explicar. Sort que a les acaballes entren els liberals i maten en Romeu quan fugia. D’aquesta manera al final es podran casar. Això sí, al cap d’un any de la mort del marit.

Ex-libris

aleix font La-casa-pairal exlibris

Abans era costum que moltes obres de teatre es fessin en vers, i no solament feien rimar el parlament d’una persona, sinó que era costum que la rima s’encavallava en el diàleg entre dues o més persones.

 

Aquí hi ha una mostra d’un parlament d’una bellesa subtil. El pare, Llucià, fa fora al fill, en Ramon, i la mare li recrimina al pare la seva duresa:

 

Tona.-        Com t’ ets tornat! ¡qui ho diria!

(A Ramon.)

Però, home, ¿no me’l veus? (A Llucià.)

¡es senyor de cap a peus!…

Vaja, jo no ‘t coneixia. (Inspeccionantlo.)

iQuin vestit! ¡Quina petxera!

¡ Què ben planxat i que net!

¡Si sembla que l’hagin tret

d’ un calaix de calaixera!

i Quines patillas més fines!

Vamos, vull tornar a abraçar-te.

(pàg 22)

 

En aquests versos hi veiem una mostra de rima en el diàleg:

Llucià.-       Es un criminal.

                         Tona.-         Oh! ¡no ets pare; ets un fiscal!

                Llucià.-       Sóc un home just i recte;

                                 justícia, sense malícia,

                                  però justícia haig de fer.

                         Tona.-         No!… contra un fill no pot ser;

                                              contra un fill no hi ha justícia.

                                                   Podrà saber castigar,     (Plorant.)

                                          sabrà ser inflexible un pare…

                                          però el pobre cor d’ una mare,

                                                  no sap més que perdonar.      (etc.)

                   (pàg 35)

 

 

Aleix Font.

11 de maig de 2016

Visita altres llocs de l’autor:

http://excursionsapeu.com/

http://aleixcolonia.com/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *