dimecres, agost 16, 2017
Home > Teatre > LA COMÈDIA EXTRAORDINÀRIA DE L’HOME QUE VA PERDRE EL TEMPS, d’Adrià Gual

LA COMÈDIA EXTRAORDINÀRIA DE L’HOME QUE VA PERDRE EL TEMPS, d’Adrià Gual

teatre - l'home que va perdre el temps

Portada del llibre

teatre - l'home que va perdre el temps

Obra de teatre editada l’any 1914 a la Imprenta-Edicions Artís & Co. del Carrer Balmes 54 de Barcelona. Consta de tres actes en cent seixanta pàgines, i tal i com es feia abans és escrita en vers.

Està ambientada al Pirineu català: “una casa vella, de portes i finestres closes, desajustades pel vent i les humitats. Un caminal aprop, venint d’una petita elevació. Altes muntanyes al fons. El poble al lluny i en la fondalada. Darreries de l’estiu. Prop del cap-vespre d’una dia serè. Cap l’any 1660”

 Cal destacar també l’ex-libris de l’editorial fet d’una creu amb l’any als quatre costats de la creu. I amb una cua com de dimoni a baix de tot i una A a dintre un cercle.

 

Un ex-libris ben curiós

teatre - exlibris home que va perdre el temps

Parla d’un poblat no gaire gran dels Pirineus. Un grup vénen de l’Aplec i estan contents de festa. Recorden les rondalles o llegendes referides a la casa atrotinada, i el pastor els assegura que són certes les pors que se n’expliquen. I vet aquí que al segon acte arriba en Pròsper de Vianya, antic habitant de la casa, i porta tres sacs plens de diners amb els que pretèn omplir de festes el seu poble. Però tres lladregots l’han observat i s’hi ha ajuntat per fer-li de criats. A l’acte tercer, en Pròsper perd el cap. Resulta que la Mariflora li recita un vers de benvinguda i ell, vell, molt vell, se n’encaterina i li ofereix diners a canvi del seu amor. Tal com ha de ser, ella prefereix al seu promès sense diners. Quan en Pròsper torna a casa reclamant que els seus servents es revengin del que considera una ofensa de tot el poble, descobreix que els seus escuders li han pres tots els diners. I per acabar-ho d’adobar s’apareixen l’Esperit del temps perdut, i l’Esperit de la Joventud perduda que li fan veure com ha malgastat la seva vida. No ho pot suportar i “cau estabellat a terra”. Mariflora i Gilbert s’abracen. Mariflora diu “Guaita Gilbert, i estimem’s força, força! Cal guanyar temps: la vida no és pas llarga” I la música encara sona de molt lluny.

Alguns del personatges

teatre - personatges home perdre temps

I hi surten tota la processó dels típics i els tòpics: el Pròsper de Vianya, el Cap de Roc, l’Hug la Serp, el Marçal de Tarbes, la Mariflora i el Gilbert (que s’estimen), i el pastor Ramir, i l’àvia Alexandre, i nois i noies, i un rabadà que pastura el ramat, i encara n’hi ha més que canten i riuen tal com ha de ser al Pirineu.

També hi ha uns versos d’aquells que encara ressonen a les orelles dels més grans: “Sant Damià de Riells, patró de joves i de vells, pregueu per nostra salvació… etc.” o quan canten a la taverna “S’acaba el vi, s’acaba el vi, Ai taverner si no en porteu!, S’acaba el vi, s’acaba el vi, Si no ve el vi no cobrareu”, i fins i tot un que recitàvem nosaltres de petits “Àngel de la Guarda, dolça companyia, no’m desampereu, de nit ni de dia….”

Ara no es podria escriure una obra així, perquè sonaria rància. Però quan la llegeixes no fa de mal llegir i fins t’agrada. I a estones, quan t’hauries d’esverar et fa somriure.

Ex-libris de la tapa del darrera

ex-libris teatre catala

 A la portada del darrera hi ha un altre ex-libris representant una mena de màscara grega a dins d’una corona de llorer, d’on en regalimen quatre barres de sang. Inexpert com sóc de l’heràldica, m’he imaginat que si el del davant pot ser el de l’editorial, el del darrera pot ser que sigui el del Teatre Català, editorial d’entre finals del vuit-cents i primeries del nou-cents que acollia l’incipient teatre escrit en la nostra llengua.

 

Aleix Font

Visita altres llocs de l’autor:

http://excursionsapeu.com/

http://aleixcolonia.com/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *