divendres, octubre 20, 2017
Home > Llibres > LLIBRES: L’ART DE L’ASSASSÍ

LLIBRES: L’ART DE L’ASSASSÍ

aleix font l'art de l'assassi

 COMENTEM EL LLIBRE L’ART DE L’ASSASSÍ, de Mari Jungstedt

 

llibres jungstedt
Escriptora sueca de llibres de sèrie negra

L’ART DE L’ASSASSÍ, de Mari Jungstedt

Columna Edicions.

380 pàgines

 

Ja ho vaig comentar anteriorment que del gran tsunami de la novel·la negra escandinava, dos autors sobresurten per damunt de tots els altres, Henning Mankell i Stieg Larsson. El primer el geni, escriptor de llibres de gran qualitat, el segon el tècnic, amb uns llibres que t’atrapen des del primer moment i ja no pots deixar de llegir.  Tots els altres, pel meu gust, semblen sortits dels mateixos cursets d’escriptura creativa enlluernats per la possibilitat de fama i de diners.

No és el cas, però m’imagino un professor agressiu, llicenciat en tècniques de màrqueting, fent la classe magistral: “La genialitat no s’ensenya, ja s’hi neix. Vosaltres, evidentment, no sou genis, i per tal no cal que us preocupeu per fer-ho com en Mankell. Si voleu escriure llibres de suspens, senzillament  heu d’escriure. I tant se val la qualitat objectiva dels vostres llibres, ja se n’encarregaran les agències de màrqueting d’alabar-vos, de dir que sou els millors, de fer creure als lectors que estan llegint els millors llibres que s’han escrit mai. Vosaltres heu d’escriure molt, quatre-centes pàgines de paraules, de trames i subtrames. Introducció, nus i desenllaç.  Per exemple, a la vostra ciutat hi ha hagut un assassinat, la policia busca el culpable, i al final el troben.  Primera part cinquanta pàgines, segona part tres-centes pàgines, final cinquanta pàgines. I ja està.

llibres: contraportada de L’art de l’assassí

aleix font escrits Jungstedt

I a partir d’aquí ens trobem llibres com aquest. Un assassinat on no n’hi ha prou en matar una bona persona sinó que a més l’han de penjar d’un pont perquè tothom ho vegi. Llavors la policia comença a investigar, però no se’n surten i per tal obren una porta buida i després una altra, i miren cap amunt i cap avall; i també s’explica per què un xicot que passava per allà s’enamora d’una noia que s’havia divorciat, i es descriuen totes les cases per on passen ( que si té unes motllures molt boniques, o si està pintat de color groc, o si les escales són de marbre de no sé on, etc). I tu, lector, vas llegint i llegint meravellat de la falta d’arguments, de la falta de tensió, de la falta de pedretes blanques que guiïn l’Hansel pel camí correcte. I al final, pataf! Ja el tinc! És aquell!!!, però no preguntis per què, perquè et diran que això no es pregunta, és ell i ja està. Ah!, i si necessites allargar una mica més el relat pots fer que l’assassí segresti un nen petit, que trobaran també per inspiració divina.

llibres: comentari que fa l’editorial

aleix font escrits Jungstedt

Molt bonic, sobretot l’explicació final del per què un és un assassí i un altre un lladre. Senzillament només cal que l’assassí hagi deixat un diari on tot està escrit “Jo sóc molt dolent perquè de petit el meu pare em va abandonar, i em va fer una ràbia! I, és clar, m’havia de convertir en un assassí” (està clar, no?, què hauríeu fet vosaltres en el seu cas?). Ah!, i com han descobert el lladre principal i les seves connexions?, home!, molt fàcil, investigant!, sí, sí, investigant, com han de fer els bons policies. La llàstima és que no ens expliqui els passos que han seguit per arribar a aquestes conclusions, quins detalls els han obert els ulls i quines proves van anar plantant els dolents perquè els Sherlock Holmes les trobessin.

llibres: comentaris pagats

aleix font escrits Jungstedt

Dues coses m’ha intrigat, que al davant del llibre s’hi digui que Mari Jungstedt és la reina de la novel·la negra sueca i que l’autora és cada dia millor. De seguida he pensat que com deuen ser les altres (les altres autores i les altres novel·les anteriors). Algun dia llegiré una obra seva anterior i podria ser que tingués una agradable sorpresa. A vegades passa que els autors són molt millors en els seus primers intents, i un cop han arribat al cim de la seva creativitat, després van perdent inèrcia. En tot cas ja us ho diré.

llibres: més comentaris pagats

aleix font escrits Jungstedt

Cal aclarir que tot aquest comentari és fictici, com si fos una paràbola en la que parlo d’uns temes perquè s’intueixi per on vaig. Així doncs Mari Jungstedt no és una alumna d’una classe d’escriptura creativa, sinó que és una periodista veterana de la ràdio televisió sueca. O sigui, que té soltura escrivint. No dubto que en altres temàtiques deu ser una figura destacada de l’univers suec.

 

Aleix Font

12 de Març de 2017

Visita altres llocs de l’autor:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *