dimecres, agost 16, 2017
Home > Teatre > LES ENGRUNES

LES ENGRUNES

 

Teatre:  Llibre de l’obra de teatre Les Engrunes

P1150297-bis3

 

LES ENGRUNES

De Ramon Calaf i Tous i A. Saumell i Bernaus.

Les Engrunes es tracta d’un llibret editat l’any 1957 per l’Editorial Millà, del carrer de Sant Pau, 21 de Barcelona. Té 43 pàgines en un format de 18 centímetres d’alçada per 13 d’amplada. Consta de quatre actes i un epíleg, que ve a ser un altre acte, més curt,  i on, en certa manera les situacions acaben raonablement bé.

 

Es va estrenar al Teatre Romea el 20 de febrer de 1957 per la Companyia Maragall, titular Catalana. O sigui que tot just fa cinquanta-nou anys.

 

Té el mèrit de ser la primera obra de teatral catalana retransmesa, des d’un teatre, per “Radio Nacional de España” a Barcelona. Aquesta efemèride es va produir el dia 23 de febrer de 1957.

 

Teatre:   Presentació i ex-libris

P1150298-bis

 

La premsa del seu temps la va alabar. De totes maneres, en aquells anys de censura absoluta no podia ser d’altra manera, perquè si no eren “políticament correctes” les prohibien, i per tal no se’n parlava, i si les autoritzaven és que se n’havia de parlar bé.

 

El 21 de febrer de 1957 en van fer crònica El Diario de Barcelona, La Vanguardia Española, El Noticiero Universal i també en van parlar a Radio Nacional de España a l’emissió de “El espectador sincero”

El 22 de febrer va ser El Correo Catalan qui s’hi va afegir.

 

Com a exemple de les cròniques, a La Vanguardia deien: “Se pretende simbolizar en la nueva obra la lucha entre dos generaciones, prepresentadas por el abuelo, aferrado a la tradición y ajeno a la política, y el nieto movido a impulso de ideas que él cree de perfeccionamiento”

 

I al Noticiero Universal: “Les engrunes, comedia dramàtica, que sigue las líneas clasicas inspirada en hechos acaecidos en la zona roja de la provincia de Barcelona, creados por la fantasia, posiblemente ciertos por el realismo que denotan”.

Teatre:  Quadre escènic obra de teatre Les Engrunes

actors de teatre a les engrunes

RESUM LLIBRE Y OBRA DE TEATRE

Una família rural benestant entre els temps de la guerra. L’avi ferrer, Mestre Pere, és el patriarca, senyor de la casa, reencarna la tradició d’una nissaga de ferrers.

 

El nét, Llorenç, (no hi ha pare) estudiava de seminarista, però fugint dels rojos assassins, paradoxalment és acollit per un italià revolucionari que el capta i aconsegueix que arribi a comissari polític durant la guerra (ai les males companyies!)

 

Al poble es produeix l’assassinat d’un prohom de dretes, i les proves acusen al nét, l’ex-seminarista. Però ni l’acusat ni la seva mare no ho saben, perquè ningú no els ho diu.

 

Sembla ser que els culpables van ser l’italià revolucionari i, oh sorpresa!, el mosso que viu amb la família i que l’avi havia acollit com a fill seu. Aquest mosso, en Manel, aspirava a l’Àngela, que només tenia ulls pel Llorenç, el nét esgarriat. Quan per causa de la guerra i després per l’acusació d’assassinat, en Llorenç no pot tornar al poble, el Manel aconsegueix casar-se amb l’Àngela.

 

Però al darrer acte, un capellà dels bons, que també n’hi havia en aquells temps, ha pogut anar a França per retornar al bon camí a exiliats republicans, i allà ha conegut al Llorenç. Sense saber ben bé com, han descobert l’engany i aconsegueixen que el Llorenç vingui al poble el dia just en que la seva mare s’està morint. Però mor feliç, perquè veu que el seu fill no és cap assassi.

 

I a l’epíleg, el Llorenç demostra la seva infinita bondat quan no vol denunciar al Manel, perquè està casat amb l’Àngela i a més hi té un fill. Veu que per una revenja personal només aconseguiria fer mal a la seva estimada i al nen d’ella. O sigui que se’n torna a França on hi forma la seva pròpia família.

Teatre:   Imatges de la representació obra de teatre Les Engrunes

imatges obra de teatre les engrunes

Opinió: Té un valor de teatre històric. És agradable de llegir, té aquell regust dels vells temps i segurament era el més agosarat que llavors es podia dir. Però al meu entendre, avui en dia, els fets i el desenllaç estan obsolets i difícilment es podria representar, a no ser que es fes com a recreació d’un temps sortosament passats.

 

Aleix Font

Visita altres llocs de l’autor:

http://excursionsapeu.com/

http://aleixcolonia.com/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *