dimecres, agost 16, 2017
Home > Teatre > LLEÓ FONTOVA. Pinzellades d’una vida i el seu context

LLEÓ FONTOVA. Pinzellades d’una vida i el seu context

teatre lleo fontova

El teatre de l’Ateneu Unió, de la Colònia Güell, porta el nom de Teatre Fontova en homenatge al que fou el millor actor del seu temps, o si més no, el més estimat del públic català, Lleó Fontova. Fontova teatre ens explicará histories a la Colonia Guell.

Lleó Fontova fou l’actor preferit del dramaturg Serafí Pitarra, i en ell pensava i per ell escrivia moltes de les obres que setmanalment o mensualment es representaven a Catalunya.

El context d’aquell temps era el del ressorgiment esperançat, il·lusionat del teatre en català, del teatre català. Durant molts anys, després de la desfeta de 1714, el teatre català fou prohibit i vigilat pels censors enviats des del poder central. En alguns casos es tolerava alguna representació puntual, però sempre en inferioritat absoluta al teatre castellà.

teatre Lleón Fontova torratxa

A Barcelona hi havia el Teatre Principal on s’hi feien les representacions autoritzades, sempre en castellà, dels escriptors oficials dels guanyadors de la guerra: Lope de Vega, Quevedo, Zorrilla i tants d’altres que ens imposaven vulgues que no. Fins avui en dia ha arribat aquell empatx i és habitual entre les generacions madures que quan se’ls pregunti per algun poeta pensin en Quevedo, o quan se’ls parli de teatre pensin en Lope de Vega, en Zorrilla, i els més esquerranosos en Garcia Lorca. Res se’n sap, fora dels més iniciats, dels grans esforços contra corrent dels nostres autors: Àngel Guimerà, Pin i Soler, Frederic Soler “Pitarra” o Josep Maria de Sagarra, per dir-ne alguns. Feu la prova de preguntar als més aficionats al teatre sobre alguna obra d’aquests autors i quedareu esparverats de la ignorància, i en el millor dels casos uns nomenaran Maria Rosa, de Guimerà,  com si fos d’en Sagarra.

teatre Lleó Fontova Lo Ferrer de Tall

Els autors catalans, nascuts en l’empenta de la Renaixença, s’organitzen a l’entorn de la revista Teatre Català. Frederic Soler “ Serafí Pitarra” estrena  L’esquella de la Torratxa, el 1864. La primera obra d’Àngel Guimerà s’interpreta el 1879 , la primer de Josep Pin i Soler, Sogra i nora, el 1890. Josep Robreño havia representat abans, si bé les seves obres, habitualment eren en bilingüe. Els teatres oferien teatre castellà, i com a gran concessió, algun dia es permetia una obra en català, amb molta afluència de públic, cosa que empenyia els empresaris i que acabà imposant la normalitat idiomàtica al teatre.  L’Odeon, i després el Novetats, van encetar la programació en català amb una empenta que avui sembla increïble, arribant a canviar setmanalment de cartellera. Fins que Primo de Rivera i després Franco, van tornar a imposar la repressió espanyola amb concessions puntuals al nostre idioma.

teatre Lleó Fontova el Rector de Vallfogona

Lleó Fontova, neix el 1838. Compagina la seva feina d’escrivent en una oficina amb la d’actor. Se’n coneixen les primeres actuacions al  1860. A darreries de 1864 es forma la societat humorística La Gata, establerta a l’Odeon, i en fou el primer actor i director. La intenció dels fundadors de l’entitat era de representar, els dijous de cada setmana, una producció escènica en català de les que sota el denominador comú de «gatades» aniria escrivint Serafí Pitarra. Aquesta societat donà pas a l’entitat Teatre Català, que segons paraules de Ferran Agulló En avisar el canvi (de La Gata) digueren els dirigents de la societat haver emprat d’antuvi aquell nom i apel·lat a les obres lleugeres, per tal d’avesar el públic a escoltar l’idioma vernacle ; que acomplert aquest propòsit, mudaven el títol pel de «Teatre Català”

 

Fontova interpretava totes les obres de Serafí Pitarra i aquest va arribar a manifestar: Per la meva banda, puc dir solament que dec a Fontova totes o la major part de les meves pobres  glòries.

teatre Lleó Fontova el Quefe de la Coronela

A l’any 1890, la salut de Fontova dacau. Per causes inexplicades abandona la societa El Teatre Català i durant el poc temps que li resta de vida interpreta al Novedades, obres d’autors com Pin i Soler i també Santiago Rusiñol.  Mor el mateix 1890 i és plorat per tots els afeccionats al teatre (que en aquells anys era dir tothom) i el seu enterrament és un acte de dol nacional.

Però la seva nissaga s’estén enllà de Catalunya. En una resenya d’internet sobre Horaci Fontova conegut com “El Negro”, diu “La seva filla Caterina Fontova i Planes va ser actriu a l’Argentina. Els seus dos fills, Lleó i Abelard, també hi van ser músics, i Abelard va fundar l’Insituto Musical Fontova a Buenos Aires. El seu pare Horacio Fontova Alisendo va ser cantant líric i  productor cinematogràfic. La seva mare Maria Fontova concertista de piano . Nét del violinista català  Lleó Fontova  i besnét de l’actor català Lleó Fontova.  I en continua una llarga ressenya d’actuacions com a cantant i actor a l’Argentina.

Lleó Fontova monument

Lleó Fontova fou l’actor més important a la Catalunya de finals del mil vuit-cents. Morí l’any en que es fundà la Colònia Güell, i el nom del nostre teatre fou un homenatge merescut i unànime de la gent d’aquell temps. Nosaltres, hereus dels sentiments dels pares, dels avis i besavis, ens hem de sentir orgullosos de ser portadors d’aquest gran nom al teatre de l’Ateneu.

Visita altres llocs de l’autor:

http://excursionsapeu.com/

http://aleixcolonia.com/

 

2 thoughts on “LLEÓ FONTOVA. Pinzellades d’una vida i el seu context

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *