dijous, desembre 14, 2017
Home > Uncategorized > ROSA DE CENDRA, de PILAR RAHOLA

ROSA DE CENDRA, de PILAR RAHOLA

llibre Rosa de Cendra

Llibre: ROSA DE CENDRA, de PILAR RAHOLA

Editorial Columna

395 pàgines

 

Aquest llibre va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, i el van escollir com a millor llibre mereixedor d’aquest premi un Jurat format per Anne-Laure Aymeric, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales. Com podeu veure, si aquests grans personatges de la literatura han dit que era un bon llibre és que ho ha de ser.

 

Segons la meva humil i ignorant manera de veure les coses, aquest llibre parla d’una família en la que el pare és un caragirat, que d’obrer passa a ser ric (amb un assassinat pel mig) i que de catalanista passa a ser espanyolista. A més, el fill gran és un catalanista que…. no sé, no és que es passi a les files falangistes ni molt menys, però al final té una postura una mica de ni carn ni peix, com si els ideals fossin més aviat una qüestió d’estètica. I hi ha un fill bo que, és clar, és anarquista però dels bons, eh?, no dels que tenen mala idea, sinó dels que van amb en Ferrer i Guàrdia. Aquest fill bo, a més a més, per a més mèrits és homosexuals que somia en un món on la revolució guanyada entengui l’opció sexual de tots els. I una filla petita que entén al fill bo, i és clar, en aquells anys això tenia molt de mèrit.

llibre Rosa de Cendra
Autora. Portada del llibre

I d’on ve el títol del llibre, Rosa de Cendra (evidentment juga amb el nom Rosa de Foc atribuït a la ciutat de Barcelona), doncs del temps d’aquesta família, que transcorre  quan a Barcelona hi ha la darrera bullanga motivada per la lleva de soldats que havien d’anar a la guerra del Marroc. El poble es revolta contra la injustícia d’enviar els seus fills i els seus marit a una guerra per protegir els privilegis d’uns quants rics, i dirigeixen la seva ira contra el clero, principal predicador de la submissió i la bondat dels grans capitalistes que ho són per la gràcia de Déu. Els revoltats cremen  convents, exhumen monges momificades i corre la brama que n’hi havia que les havien emparedat vives.

llibre Rosa de Cendra
Interior del llibre

Qui va ser el culpable d’aquella revolta? Qui la va incitar? Qui la dirigia? L’autora ens dóna indicis que potser van ser els lerrouxistes. Alejandro Lerroux  amb la seva retòrica engrescava la clientela amb frases contundents : ”Jóvenes bárbaros de hoy: entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura; destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie. Romped los archivos de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para purificar la infame organización social. Penetrad en sus humildes corazones y levantad legiones de proletarios, de manera que el mundo tiemble ante sus nuevos jueces. No os detengáis ante los altares ni ante las tumbas… Luchad, matad, morid.“  La repressió espanyolista en va acarnissar en fer net a tot i a dret, però en canvi no tocar ningú del partit de Lerroux, tal com passa avui en dia quan jutgen un mateix fet i valoren la ideologia dels causants.

llibre Rosa de Cendra
Contraportada del llibre

En fi, aquest llibre ens parla dels fets convulsius de la Barcelona de fa cent anys, viscuts  per uns personatges que formaven part d’una família benestant (encara que fossin uns nous rics amb una àvia revolucionària). Pel meu gust s’allarga massa en temàtiques estandaritzades avui en dia, com ara la homosexualitat (potser influïda pel llibre de Lluís Llach, Memòria d’uns ulls pintats) , una certa lluita  feminista, una mare eclipsada per un pare totalitari, el fill bo i rebel, i el fill obedient. Tal com fa Ken Follet, aquesta manera de relatar la història permet santificar o dimonitzar uns personatges, pot fer passar per acceptables unes postures i despreciables unes altres, pot afirmar que una premsa era nociva i l’altra saludable. I potser té raó en tot el que diu. Sigui com sigui, s’ha documentat sobre aquells fets i, també per herència familiar  podria ser una de les persones més ben informada de la història d’aquells anys.

 

Portada del llibre

llibre Rosa de Cendra

No és el llibre que més m’ha agradat, però és un dels llibres recomanables per comprendre una part de la nostra història relativament recent i que  premeditadament ens ha sigut ocultada pels diversos governs espanyols.

 

Aleix Font

4 d’octubre de 2017

Visita altres llocs d’Aleix Font:

excursionsapeu.com

aleixcolonia.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *