dimarts, setembre 25, 2018
Home > Teatre > PROSCENIO TEATRO

PROSCENIO TEATRO

Aleix Font teatre

PROSCENIO TEATRO

DOÑA ROSITA LA SOLTERA O EL LENGUAJE DE LAS FLORES

Federico Garcia Lorca

Proscenio Teatro
Proscenio Teatro saludant al final de l’obra

Obra representada pel Grup del Prat de Llobregat, Proscenio Teatro, a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell, el diumenge 17 de juny de 2018.

Proscenio Teatro fa el següent resum de l’obra:

“Doña Rosita la soltera o el Lenguaje de las flores” de Federico García Lorca és una obra inspirada en les vivències de la seva cosina Clotilde García Picossi, qui va mantenir una relació amorosa amb el seu cosí germà Màxim Delgado García.

Després de viatjar a la província argentina de Tucumán, aquest jove va contreure matrimoni amb una altra dona.

Malgrat les circumstàncies, Lorca va deixar en clar, almenys en la seva versió de la història, que el noi mai va deixar d’enviar-li correspondència a Clotilde per fer-li saber el seu desig de tornar i casar-se amb ella.

Aquesta romàntica i emotiva història que està considerada com una de les obres mestres de l’àmbit teatral del segle XX i encara desperta l’interès de milions de persones al voltant del món tractant-se, segons García Lorca, d’una representació de “la vida mansa per fora i recremada per dins d’una donzella granadina que, a poc a poc, va convertint-se en aquesta cosa grotesca i commovedora que és una solterona a Espanya”.

Proscenio Teatro
Proscenio Teatro al ball de las Manolas

I un cop dit això ja puc dir que, juntament amb tot el públic que va assistir a la representació, vaig tenir la gran satisfacció de passar una estona meravellosa envoltat de màgia i poesia. Perquè des de que el juny del 2016 Proscenio Teatro ens va representar l’obra  4,48 de Sarah Kane vaig comprendre que ens trobàvem davant d’un grup excepcional capaç d’interpretar (i reinterpretar) qualsevol llibret i situar-lo a la vibració requerida per fer emocionar.

Aleix Font teatre

En la versió d’ahir, sigui per la disposició de l’escenari, al mig del pati de butaques i entre les fileres laterals de cadires amb el públic formant part de l’escena quan el diàleg ho requeria, sigui per la il·luminació tènue, intimista en aquells moments més tendres, o lluminosa quan l’alegria esclatava per les il·lusions de la Rosita, o també perquè el text ja ho portava implícit, penso que no sóc l’únic que es va emocionar.

Proscenio Teatro
Leticia Aparicio al paper de Tia

El vals inicial ja et predisposava a l’empatia amb la protagonista. La dansa de les Manolas et situava a la Granada mítica del moros antics i civilitzats. L’atmosfera familiar que embolcalla la Rosita i viuen amb ella les seves esperances i les seves tristeses fins al punt que mentre les expectatives de Rosita són esperançades, la situació familiar és de plenitud i de riquesa, i quan els somnis de Rosita s’esfondren també ho fa l’entorn familiar amb la mort i la ruïna. I el món aliè de les solterones, primer llunyà i cada cop més proper a la realitat indefugible de la protagonista.

Aleix Font teatre
La Tia, la mare i Rosita al fons. I al centre las Solteronas en un humor esbojarrat

Que bé m’ho vaig passar! Entenc que el teatre és això, passar-s’ho bé, sortir emocionat, a vegades reconfortat (de tant riure o de tant comprendre) i d’altres impressionat (per aquells sentiments arquetípics del plor i l’empatia).

Res més. Ara ens toca esperar que no triguin gaire a tornar a la Colònia per  representar la seva propera obra.

 

Aleix Font

18 de juny de 2018.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *