PROSCENIO TEATRO – LA CELESTINA
ATENEU UNIÓ – COLÒNIA GÜELL
Diumenge 31 de març de 2019
Direcció Jone Arteagoitia
Iluminació i so Andrea Martínez i Ferran Ràmia
Celestina Olga Abuín
Melibea Neus Soler
Calisto Eduardo Méndez
Elícia Leticia Aparicio
Areúsa Laura Mateu
Smpronio Pol de la Rosa
Pármeno Toni Sánchez Macarrilla
Lucrecia Jone Arteagoitia
Obra atribuída a Fernando de Rojas
Proscenio Teatro ens ha ofert, altra vegada, una obra interpretada d’una manera original i genial. Avui ens ha mostrat La Celestina en una versió entre clàssica i moderna, fent-nos veure que avui en dia també n’hi ha de celestines, en forma de webs de contactes, i que aquest ofici de propiciar parelles, d’una manera més o menys rendible econòmicament per les celestines, ha existit sempre, si més no des de l’edat mitjana, que és quan se suposa que es va escriure aquesta obra.
Proscenio Teatro no només ens ha explicat l’obra, no només ha representat l’obra tal com sempre s’ha interpretat, sinó que n’ha fet també un espectacle de llum, de dansa i de cançó. Amb una il·luminació sovint tenebrosa de blaus, liles i vermells ens transporta als ambients de relacions més o menys il·lícites i, també, als moments tràgics en com a vegades acaben aquestes situacions.
Proscenio Teatro ens demostra que el teatre ja no és només un art de representació, on els actors recitaven de manera més o menys creïbles uns textos inamovibles al llarg dels anys, sinó que és un art total, on la música, el color, la decoració, l’ambient i la tensió amb i del públic conformen un producte global i únic. Així doncs no és el mateix la representació clàssica d’aquesta obra de teatre amb actors i actrius entrant i sortint pels laterals de l’escenari, que La Celestina segons Proscencio Teatro envoltada pel pública i amb el ritme trepidant i canviant, les tènues cançons, els canvis sobtats d’època, el decorat minimalista i les tenebres emboirades de morat.
La taquilla inversa té avantatges i inconvenients, com totes les coses de la vida, i un dels seus inconvenients és que no podem afirmar amb certesa la quantitat de públic assistent. Un company de recompte global (no sé si amb mètodes dels organitzadors o els que utilitza la guàrdia urbana) em va comentar que en calculava un nombre poc per sota de la centena, cosa que no està gens malament pel nostre poble. Jo que sóc més de mirar les persones una a una, vaig comprovar que estaven molt contents, engrescats per l’estil de veure i de mostrar-nos una obra de teatre.
Proscenio Teatro és la tercera vegada que ve a la Colònia Güell. Sara Kane, Rosita anteriorment, i avui La Celestina. En les tres ens han deixat enamorats, en les tres ocasions sempre aquell desig de veure’n més.És per això que quan el meu amic comptava globalment i jo comptava mirant-los a la cara, els veia aquella expressió que deia: Bravo Proscenio, Bravo.
Aleix Font. 31 de març de 2019
