dijous, novembre 15, 2018
Home > Llibres > ELS ULLS DELS HOMES MENTIDERS de Jordi Coca

ELS ULLS DELS HOMES MENTIDERS de Jordi Coca

els ulls dels homes mentiders

ELS ULLS DELS HOMES MENTIDERS de Jordi Coca

Editorial Comanegra S.L.

Col·lecció Matar el monstre

202 pàgines

els ulls dels homes mentiders

Jordi Coca ens ofereix un llibre espectacular sobre els anys seixanta a la Barcelona gris i claustrofòbica  quan el franquisme perseguia amb mà de ferro totes les intencions democratitzadores impulsades sobretot pels estudiants universitaris.

Un xicot de casa bona relata en primera persona les seves il·lusions i les seves pors, l’eufòria d’una joventut que es revoltava contra l’statu quo que els havien imposat i, a la vegada, coneixia de primera mà la brutalitat incontrolada de la policia feixista. Ara llançaven per la finestra d’un cinquè pis un estudiant que estaven interrogant, i l’endemà en torturaven un altre que no havia fet res més que reunir-se amb uns companys.

els ulls dels homes mentiders

I a casa seva tot anava bé o res no anava bé. Li demanaven que no s’involucrés amb aquesta gent que només volien brega al carrer, que fes veure que era bon minyó, que vigilés, que estigués quiet. I ell dubtava i feia, negava i afirmava, mentre després de les reunions se n’anava al llit amb les amigues de lluita o de partit.

Però quan li va semblar que la tenalla policial s’apropava més del compte, la por o la prudència l’obliguen a fugir al París de la revolta, el París que havia viscut el Maig del seixanta-vuit, on les opinions no estan prohibides i on hi viuen exiliats de gran prestigi. I poc a poc va construint una nova vida més rica, més sàvia, més moderna.

els ulls dels homes mentiders

Jo no sé si a tothom li agradarà tan com a mi aquest llibre de Jordi Coca, no sé si tothom el trobarà tan autèntic, tan sincer. Però afirmo amb contundència que al meu parer és un gran llibre que molta gent hauria de llegir per comparar-lo amb altres, que són best-sellers només perquè relaten fets que algú els ha explicat. Jo no sé si tothom té aquell olfacte que detecta els grans llibres dels que no ho són, però a mi em passa alguna vegada, i per això el recomano.

Mary Shelley
Imatge d’internet de Mary Shelley, feminista, autora del llibre Frankesnstein or The Modern Prometheus

Al final de l’obra hi ha un escrit inquietant que m’alerta del bon funcionament de la meva antena. Diu que “Els Ulls dels homes mentiders és el quart número d’una col·lecció de set novel·les que a , a més de poder-se llegir individualment, de manera saltejada i en l’ordre que es vulgui, amaguen una llavor prolífica i un procés creatiu insòlit. “L’estiu de l’any, un grup d’autors llegendaris va reunir-se a una mansió de la riba del llac Léman i es van reptar a escriure una història de monstres…”. Aquest no és el germen de la col·lecció “Matar el monstre” sinó que és l’explicació de com va començar a forjar-se la novel·la Frankenstein or The Modern Prometeus de Mary Shelley (publicada el 1818), tot i que hi ha alguns paral·lelismes inquietants. L’estiu d’un altre any 16, dos segles després, set autors i els seus editors es reunien a la fàbrica Lehmann (malgrat la semblança entre els noms, un marc bastant més humil que aquell de la Villa Diodati) per acordar els termes d’una partida literària que culminaria el 2018.

Comentari de Llibres
Els set llibres de la col·lecció Matar el Monstre

Aquests set autors assumien el repte d’escriure cadascun una novel·la compartint tres condicionants bàsics: cada història seria ambientada, principalment, en un any concret (en detall: 1818 1888,.1929, 1968, 1992, 2004, 2018) fins a tancar un cicle de dos segles; totes havien de compartir la ciutat de Barcelona com a espai protagonista, i totes havien d’incloure, en algun mo­ment de la narració, l’aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta que, amb la suma de les set, constituiria una història paral·lela.

Comentari llibres-Matar el Monstre
Autors de la col·lecció Matar el Monstre: Núria Cadenes, Miquel de Palol, Susanna Rafart, Ada Castells, Julià de Jòdar, Mar Bosch i Jordi Coca

Cap dels autors d’aquesta col·lecció estava acostumat a es­criure amb traves, i hom pot pensar que la llibertat creativa és el més important a l’hora d’escriure. Així, doncs, la responsabilitat dels editors ha estat formular unes complicacions que catalitzes­sin la creativitat cap a llocs inesperats, en comptes d’adormir-la, Aquests obstacles han adquirit una forma semblant a la dels canovacci de la Commedia dell’Arte: aquells guions esquemà­tics a partir dels quals els actors podien improvisar lliurement. I també calia reunir un grup d escriptors amb prou qualitats -que entomessin el joc literari com la forma creativa més serio­sa- i prou diferents entre si perquè 1a visió de conjunt aportés un valor afegit fonamentat en la riquesa d estils i de maneres d’afrontar el gènere novel·lístic.

I aquí la llavor prolífica promesa: cap de les novel·les d’aques­ta col·lecció depèn de les altres, però totes integren ingredients aparentment aïllats que, en conjunció, generen un nou significat”.

I havent llegit aquest aclariment, aquesta explicació del motiu del llibre, no sé a tu, però a mi m’estan venint moltes ganes de llegir la resta de llibres de la col·lecció Matar al Monstre.

Aleix Font

18 d’octubre de 2018.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *